"El conflicte
llingüistic de l'idioma Valencià. L'enfrontament
normatiu"
Critèris
llingüistics aplicats en esta web
En el nòm de "Batalla
de Valéncia" s'ha batejat al conflicte que ve enfrontant,
en es ultims anys, a dos concepcions radicalment diferents d'entendre
l'orige y caracter de la llengua Valenciana (entre atres assunts).
Polèmica generà p'es catalanistes que afecta molt
negativament l'elaboració d'una normativa ortografica,
gramatical, oral, etc...p'a la llengua Valenciana en la que puguen
identificàsse ampla y generalment es valenciaparlants.
Per una part estan es valencianistes, que defenen que l'idioma
Valencià es una llengua independent y diferent de la que
siga; producte de l'evolució propiâ y particular,
a lo llarc d'es sigles, del llatí vulgar parlat p'es hispanorromans
que van queàr en es tèrres valencianes ocupàes
p'es moros.
Evolució a la que deuria anyaísse també,
l'influencia que dit romaç valencià tingué
d'es diferents llengües romances que parlaven es repoblaors
que vingueren quan la reconquista cristiana as tèrres valencianes.
Aqui deuria de dísse que molts d'es cristians que aplegaren
com repoblaors, no eren sino hispanorromans valencians que anys
arrere havien fugit a tèrres del nort o noroest peninsular
y que, per tant, parlaven la matexa llengua que es hispanorromans
que s'havien queàt en es tèrres valencianes ocupàes
p'es moros. (Punchar aqui
p'a llegir: "Orige de la llengua Valenciana").
En la banda contraria se tròben es catalanistes,
que consideren a l'idioma Valencià com una variant del
Català, introduía totalment per us supòsts
repoblaors catalans que vingueren a tèrres valencianes
en el temps de reconquista, ya que segons es catalanistes, en
exe temps no en havien hispanorromans valencians que parlaren
romanç valencià y perque, segons ells, la gran majoria,
per no dir la totalitat de repoblaors que vingueren a Valencia
eren catalans.
Esta corrent d'opinió promogúa pel lobby
catalanista afirma que la llengua Valenciana no deuria dísse
axina, sino que el seu nom deuría ser el de "Català".
De la matexa manera, vòlen impòndre a l'idioma Valencià
es regles ortografiques y gramaticals del Català, ademes
del seu lèxic, paraules, expresions, etc..., en perjui
d'es que son verdaderament valencianes.
Dins d'esta ultima opció se tròben algunes
institucions catalanes que comulguen en la teoría de que
la llengua Valenciana es una variant del Català y per tant:
"Català". En este sentit donen respal
de tot tipo a aquells que defenen estes idees, ademes de fer servir
es seues influencies politiques dins del govèrn de l'estat
espanyòl p'a fer que no prospere ninguna iniciativa del
govèrn autonòmic valencià que fomente l'identitat
pròpiâ y diferencià de la llengua Valenciana,
l'us exclusiu d'es formes valencianes genuines y la defensa d'es
nòms "idioma Valencià" o "llengua
Valenciana" com a uniques denominacions possibles p'a la
llengua d'es valencians. En total, de totes aquelles senyes que
la separen y fan ben diferent de la llengua Catalana.
Un aspecte en connotacions pròu negatives p'al futur
y pervivencia de la verdadera llengua Valenciana es l'oficialisació
per part de la catalanista A.V.L. (Acadèmia Valenciana
de la Llengua) d'una normativa ortografica catalanisaora que es
un calc de la realisà p'a la llengua Catalana pel I.E.C.
(Institut d'Estudis Catalans) (y que no son es "Normes
de Castelló de 1932"). (Punchar aqui
p'a llegir l'articul: "La A.V.L. oficializa ilícitamente
una normativa ortográfica catalanizadora (distinta a las
Normes de Castelló)").
A día d'escriure estes llinies, tant "Lo
Rat Penat", com la "Real
Acadèmia de Cultura Valenciana" (R.A.C.V.), se
tròben fòrâ de la normativa ortografica catalanista
que oficialisa la A.V.L., defenent la normativa ortografica replegà
en es "Normes d'El
Puig" per considerar que s'ajusta millor a la realitat
llingüistica valenciana.
En relació al controvertit assunt del nòm
de la llengua, es interessant conéxtre que es denominacions
"Valencià" o "llengua Valenciana" ya
aparexen documentàes molts sigles arrere, tal y com d'axó
dexaren pròvâ alguns d'es més ilustres y ilustrats
autors valencians ("Sigle
de Or"), mòstrâ inequivoca de l'identitat
y personalitat pròpiâ y diferencià que desde
antíu ya contaba l'idioma Valencià respècte
a atres llengues de la peninsula.
Esta realitat se replega tant en l'actual Constitució
Espanyòla, com en l'Estatut d'Autonomía Valencià,
a on s'usa el nòm "idioma Valencià" p'a
referísse oficialment a la llengua pròpiâ
de la Comunitat Valenciana, (sense que per ningun costat se faça
referència a la llengua Catalana, ni a ninguna atra).
Si be en un principi la A.V.L. se manifestava de manera
clara y precisa en es seus comunicats respècte as denominacions
de "Valencià/llengua Valenciana" com a nòms
de la llengua d'es valencians, a partir d'es declaracions que
aparegueren en el manifest d'esta institució del 19-9-2003,
es còses han dexat d'estar tan clares y, per mig de l'ambigüetat,
la A.V.L. li ha ubèrt la pòrtâ a atres "nòms
possibles" p'a la llengua Valenciana (afavorint as catalanistes
que vòlen posàli de manera oficial el nòm
de "Català").
- Declaració de la A.V.L. respècte al nòm
de la llengua Valenciana:
"DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ACADÈMIA
VALENCIANA DE LA LLENGUA SOBRE EL NOM I ENTITAT DEL VALENCIÀ
I SOBRE LA NORMATIVA OFICIAL VIGENT.
El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,
en la sessió celebrada el dia 19 de desembre del 2003,
ha adoptat l’acord següent:
...
PEL QUE FA EL NOM:
a) «El nostre Estatut d’Autonomia denomina "valencià"
a la llengua pròpia dels valencians, i per tant este terme
ha de ser utilitzat en el marc institucional, SENSE QUE TINGA
CARÀCTER EXCLOENT.»
...".
Ans de l'anterior declaració, totes es manifestacions
de la A.V.L. de cara al nòm de la llengua havien segut
inequivocament "Valencià", "llengua Valenciana",
o paregúes. L'incorporació d'esta declaració
ambigua y ubèrtâ respècte al nòm de
la llengua Valenciana dexa la pòrtâ sense tancar
as postulats procatalanistes; còsâ que no fa sino
dexar en evidència que encara continúa víu
per part d'es membres catalanistes de la A.V.L. (la gran majoría),
l'animo d'identificar la llengua Valenciana en la Catalana. Perque
si no, no haguera hagut ninguna necessitat de cambiar res de lo
que ya teniem llegislat, que dexaba ben clar quino era, y es,
el nòm de la llengua Valenciana.
L'unificació bax normatives y estandarts catalanisaors
conduiría a la desnaturalisació y despersonalisació
de la llengua Valenciana; un despropòsit que nomes busca
el benefici de la llengua Catalana otorgantli (falsament) a ésta
un major pes politic, geografic y social (falsetat d'es "onze"
millons de "catalaparlants"), lo que, al remat,
afavoriría es ambicions politiques del nacionalisme catalanista
que ensomía us inventats "països
catalans", en es que en tota la desvergonya del mòn
han clavat a la poblacio, cultura, llengua y tèrres valencianes,
que per lo que se veu, es catalanistes es tenen com si fòren
seues o una part de Catalunya.
NOTA POSTERIOR: La catalanista
A.V.L. a partir del dictamen que feu el 9-2-2005 ha dexat ben
clar que treballa unica y exclusivament per afavorir es ambicions
del nacionalisme imperialista catalanista, ya que en exe dictamen
declara y escampa, entre atres falsetats, que l'idioma Valencià
y el Català son la matexa llengua, y que valencians y catalans
tenen la matexa cultura.
"DICTAMEN (9-2-2005, A.V.L.)
1.
...la llengua pròpia i històrica dels valencians,
des del punt de vista de la filologia, és també
la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya
i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra...
...
3. La llengua és un vehicle de comunicació
i de cultura. Compartir una llengua, per tant, equival també
a compartir el llegat cultural que s’ha transmés en eixa
llengua..."
DICTAMEN
DE LA A.V.L. P'A CATALANISAR L'ENTITAT DE L'IDIOMA VALENCIÀ
LA
ILEGAL (Y CATALANISTA) A.V.L. DENTRO DEL ESTATUTO VALENCIANO
-
Conflicte Llingüistic.