- Es lletres
"B" y "V".
- Es lletres "C"
y "Ç".
- Es lletres "CH"
y "X".
- Es lletres "L"
y "LL".
- Grup "MP".
- Grup "NY".
- Grups "TG"
y "TJ".
- Grup "TM".
- Grup "TS".
- Grup "TZ".
- Es lletres "S",
"SS" y "Z".
- La lletra "Y".
- Es lletras "B"
y "V":
En el parlar d'Elig cada lletra representa un so diferent:
"B" billavial y "V" llavidental.
Existix un cas que se díu "betacisme"
que consistix en pronunciar tant la "B" com la "V"
sempre en so de "B" billavial. El betacisme es pròpit
tant de l'idioma Castellà com del Català, per
lo que el seu creximent en l'idioma Valencià es possible
siga degut a influencies negatives d'exos dos idiomes.
Resulta complicat poér explicar, sense escoltar
es sonoritats, la diferència entre "B" billavial
y "V" llavidental. De manera orientativa se podría
dir que la "B" billavial s'articula posant la boca
de manera similar a com hu faríem p'a pronunciar la "M".
Mentres que en la "V" llavidental la posició
de la boca se sembla a la que posaríem p'a pronunciar
la "F".
- Es lletres "C" y
"Ç":
La lletra "C" pòt representar dos sonoritats:
"k" y "s sorda" (Vòre tambe es lletres
"S", "SS", "Z").
La "C" té so "k" davant d'es
vocals "A, O, U".
La "C" té el so de la "s sorda"
davant d'es vocals "E, I".
La lletra "Ç" té el so de "s
sorda" davant d'es vocals "A, O, U" y a final
de paraula.
Ex. "k": Casa. Clau. Pacte. Fanc.
Ex. "s sorda": Cèndrâ. Cèl.
Llançòl. Caçar. Comèrç.
- Es lletres "CH"
y "X":
La lletra "CH" no está reconegúa
huí en día per la catalanista AVL (Acadèmia
Valenciana de la Llengua), encara que si hu està per
la valencianista RACV (Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
Axina, p'a representar el so "CH" valencià
(idèntic al castellà), es valencianistes utilisen
la lletra "CH", mentres que es catalanistes fan servir
la "X" (encara que ésta ultima representa en
la seua grafía més d'una sonoritat diferent).
L'exclusió de la lletra "CH" de l'idioma
Valencià es un element desnaturalisaor y catalanisant
de la llengua Valenciana, ya que en Català no existix
la pronunciació "CH" valenciana (idèntica
a la castellana), sino que pronuncien un so "sh" paregut
a la "sh" de la paraula inglesa "shine"
o a la "ch" de la paraula francesa "chemise".
Ex.:
Valencià: Català:
Charrar Xerrar
Chocar Xocar
Chufa Xufla
Caixa Caixa
Peix Peix
Elig (1) Elx
Goig Goig
(1) A final de paraula el so "CH" valencià
se representa en "-ig" o "-g", per lo que
"Elig" sonaría "Elch" y el
catalanisme "Elx" com "Elsh". (Punchar aqui
p'a lligir més al respècte).
- Es lletres "L" y
"LL":
La "L" geminada "l.l" (pronuncià
com dos "l" seguíes y separàes), no
existix en el parlar ilicità (ni en llengua Valenciana,
nomes en la Catalana), pronunciantse sempre la "l"
simple.
Ex.: Colège. Inteligència.
En el Valencià d'Elig, la "LL" se pronuncia
com a tal y no com una "i". La pronunciació
de "i" en conte de "ll" se díu "ieismo"
y parex s'està clavant en el Valencià per influencia
negativa del Castellà.
Ex. (sense "ieismo"): Ell. Llançar.
Pollastre.
- Grup "MP":
En Valencià no s'utilisa l'arcaic y catalanisant
grup consonantic "MP", el qual per la evolució
llingüistica general de l'idioma Valencià ha muàt
a "N".
Ex.: Conte (NO: compte). Pronte (NO: prompte).
- Grup "NY":
Se gasta p'a representar el so valencià similar
al de la "ñ" castellana.
Ex.: Espanya. Pany.
- Grups "TG" y "TJ":
En Valencià nomes hay un so africat sonor representat
per "G" o "J", per lo que es grups consonantics
catalans "tg", "tj", no tenen raó
de ser escrivint o parlant llengua Valenciana.
Ex.: Viaje (NO: viatge). Llenguage (NO:
llenguatge). Plaja (NO: platja).
Este so africat sonor ("G", "J"),
se podría descriure, per damunt, com el so que se produix
partint de la "LL" valenciana (o castellana) pero
en una major vibració o fricció. Aproximadament,
la sonoritat s'articula desde la posició de la "ch"
pero pronunciant una "ll".
Este so no es gens facil de pronunciar correctament p'a
la gent que mai el ha utilisat. Ademes, existixen puestos, principalment
en Valéncia provincia, a on està present el parlar
"apichat", que se caracterisa per pronunciar este
so com una "ch", més que atra còsâ.
Ex. de "APICHAT": Jove > Chove. Viaje
> Viache. Mege > Meche. Gent > Chent.
- Grup "TM":
En Valencià no s'usa el grup consonantic català
"TM", el qual duplica el so de la "m" ("m.m").
En Elig se pronuncia una "m" senzilla.
Ex.: Semana (NO: setmana). Sometre (NO:
sotmetre).
- Grup "TS":
El grup "TS" no representa a un unic so, sino
a dos sonoritats diferents. En primer lloc se pronuncia una
"t" y a continuació la "sibilant alveolar
africada sorda" valenciana. Descripció una mica
críptica, de la que no fa falta dir res mes, excepte
de que se trata de una "S sorda" que "ix"
de manera natural al lligir tal qual la paraula que la conté,
ya que la articulació de la "t" condiciona
el so de la "s". (Vore també es lletres "S",
"SS", "Z").
Ex.: Gats. Tots.
- Grup "TZ":
El grup"TZ" no representa a un unic so, sino
a dos sonoritats diferents. En primer llòc se pronuncia
una "t" y a continuació una "s sonora"
representà per la "Z". (Vòre també
es lletres "S", "SS",
"Z").
L' us del grup "TZ" està restringit a
us poques paraules valencianes, ya que es sufixos "-itzar",
"-itzat", "-itzada", etc..., son catalans,
mentres que "-isar", "-isat", "-isà",
etc..., son es que correspònen a la llengua Valenciana,
ya que en Valencià en es paraules formàes per
estos ultims sufixos no se pronuncia ninguna "t",
sino nomes la "s sonora".
Ex.: Dotze. Tretze. Setze (casos en es que se pronuncia
la "t" del grup "TZ").
Cotisar (NO:
cotitzar). Realisat (NO: realitzat). Analisà
(NO: analitzada).
- Es lletres "S",
"SS" y "Z":
La lletra "S" pòt tindre un so "sort"
o "sonor".
La lletra "SS" té sempre un so sort.
La lletra "Z" té el matex so que la "S"
sonora.
El so de la "S" sorda es el matex que el de
la "s" castellana.
La sonoritat de la "S" sonora (el matex que
té la "Z" valenciana), no existix en el Castellà
actual. Se podría definir com el so de la "S"
sorda al que se li dona una vibració en la llengua paregúa
a la que ésta fa al pronunciar el so de la "d"
(posant la llengua més a dins que quan se pronuncia la
"d").
S'escriu "S" en so "sort" a principi,
a final y en mig de paraula sempre que vaja darrere d'una consonant.
Si la "S" sorda se tròbâ entre dos vocals
s'ha d'escriure "SS", excèpte quan va darrere
d'un prefix llatí o grec que acaba en vocal (pre-, bi-,
a-, etc...)).
Nomes aparex "S" en so "sonor" entre
dos vocals en mig de paraula (exceptuant lo que s'ha dit ans
respècte as prefixos) o quan se representa per "Z".
Ex. sorda: Sardina. Fregassa. Asilabic. Bisimetría.
Pensar. Taules.
Ex. sonora: Casa. Posar. Zona. Quinze.
La pronunciació ilicitana distinguix clarament
entre "S" sorda y sonora, còsâ que no
passa en atres puestos de la Comunitat Valenciana.
- La lletra "Y":
La lletra "Y" en so consonantic de "ll"
no està reconegúa actualment per la catalanista
AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), encara que si
hu està per la valencianista RACV (Real Acadèmia
de Cultura Valenciana).
Axina, p'a representar en certes paraules el so "ll",
es valencianistes fan servir la lletra "Y" y es catalanistes
la "J" (encara que la "J" representaría
en la seua grafía a més d'una sonoritat diferent).
L'exclusió de la "Y consonántica"
de l'idioma Valencià es un element desnaturalisaor y
catalanisant de la llengua Valenciana, ya que el Català
no té la pronunciació "Y consonántica"
valenciana (similar a la castellana).
Per atra part, la conyunció copulativa "Y"
està present en el Valencià escrit desde fa sigles.
Ex.: Tú y yo anirem junts a la plaja (NO:
Tú i jo anirem junts a la platja).
Ya li han posat
al meu yayo l'inyecció (NO: Ja li han posat al meu
iaio/avi l'injecció).
(Punchar aqui
p'a llegir l'articul: "La A.V.L. oficializa ilícitamente
una normativa ortográfica catalanizadora (distinta a
las Normes de Castelló)").
2004
© Valencià d'Elig
-
Senyes Fonètiques del Valencià d'Elig.