- Es lletres
"B" y "V".
- Es lletres "C"
y "Ç".
- Es lletres "CH"
y "X".
- Es lletres "L"
y "LL".
- Grup "MP".
- Grup "NY".
- Grups "TG"
y "TJ".
- Grup "TM".
- Grup "TS".
- Grup "TZ".
- Es lletres "S",
"SS" y "Z".
- La lletra "Y".
- Es lletras "B"
y "V":
En el parlar d'Èlig cada lletra representa un sonit diferent:
"B" billavial y "V" llavidental.
Existix un cas que se diu "betacisme"
que consistix en pronunciar tant la "B" com la "V"
sempre en sonit de "B" billavial. El betacisme és pròpit
tant de l'idioma castellà com del català, per
lo que el seu creximent en l'Idioma Valencià és possible
siga degut a influencies negatives d'exos dos idiomes.
Resulta complicat poer explicar, sense escoltar
es sonoritats, la diferència entre "B" billavial
y "V" llavidental. De manera orientativa se podría
dir que la "B" billavial s'articula posant la boca
de manera similar a com hu faríem pa pronunciar la "M".
Mentres que en la "V" llavidental la posició
de la boca se sembla a la que posaríem pa pronunciar
la "F".
- Es lletres "C" y
"Ç":
La lletra "C" pòt representar dos sonoritats:
"k" y "s sorda" (Vore també es lletres
"S", "SS", "Z").
La "C" té sonit de "k" davant d'es
vocals "A, O, U".
La "C" té el sonit de la "s sorda"
davant d'es vocals "E, I".
La lletra "Ç" té sonit de "s
sorda" davant d'es vocals "A, O, U" y a final
de paraula.
Ex. "k": Casa. Clau. Pacte. Fanc.
Ex. "s sorda": Cèndrâ. Cèl.
Llançòl. Caçar. Comèrç.
- Es lletres "CH"
y "X":
La lletra "CH" no está reconegúa
huí en día per la catalanista AVL (Acadèmia
Valenciana de la Llengua), encara que si hu està per
la valencianista RACV (Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
Axina, pa representar el sonit "CH" valencià
(idèntic al castellà), es valencianistes utilisen
la lletra "CH", mentres que es catalanistes fan servir
la "X" (encara que ésta última representa en
la seua grafía més d'una sonoritat diferent).
L'exclusió de la lletra "CH" de l'Idioma
Valencià és un element desnaturalisaor y catalanisant
de la Llengua Valenciana, ya que en català no existix
la pronunciació "CH" valenciana (idèntica
a la castellana), sino que pronuncien un sonit "sh" paregut
a la "sh" de la paraula inglesa "shine"
o a la "ch" de la paraula francesa "chemise".
Ex.:
Valencià: Català:
Charrar Xerrar
Chocar Xocar
Chufa Xufla
Caixa Caixa
Peix Peix
Èlig (1) Èlx
Despaig Despatx
(1) A final de paraula el sonit "CH" valencià
se representa en "-ig" o "-g", per lo que
"Èlig" sonaría "Èlch" y el
catalanisme "Èlx" com "Èlsh". (Punchar aquí
pa lligir més al respècte).
- Es lletres "L" y
"LL":
La "L" geminada "l.l" (pronuncià
com dos "l" seguíes y separaes), no
existix en el parlar ilicità (ni en Llengua Valenciana,
només en la catalana), pronunciantse sempre la "l"
simple.
Ex.: Colège. Inteligència.
En el valencià d'Èlig, la "LL" se pronuncia
com a tal y no com una "i". La pronunciació
de "i" en conte de "ll" se díu "ieismo"
y parex s'està clavant en el valencià per influència
negativa del castellà.
Ex. (sense "ieismo"): Ell. Llançar.
Pollastre.
- Grup "MP":
En valencià no se gasta l'arcaic y catalanisant
grup consonantic "MP", el cual per la evolució
llingüística general de l'Idioma Valencià ha muat
a "N".
Ex.: Conte (NO: compte). Pronte (NO: prompte).
- Grup "NY":
Se gasta pa representar el sonit valencià similar
al de la "ñ" castellana.
Ex.: Espanya. Pany.
- Grups "TG" y "TJ":
En valencià només hay un sonit africat sonor representat
per "G" o "J", per lo que es grups consonàntics
catalans "tg", "tj", no tenen raó
de ser escrivint o parlant Llengua Valenciana.
Ex.: Mege (NO: metge). Llenguage (NO:
llenguatge). Mija (NO: mitja).
Este sonit africat sonor ("G", "J"),
se podría descriure, per damunt, com el sonit que se produix
partint de la "LL" valenciana (o castellana) pero
en una major vibració o fricció. Aproximadament,
la sonoritat s'articula desde la posició de la "ch"
pero pronunciant una "ll".
Este sonit no és gens fàcil de pronunciar pels qui no l'han utilisat mai. És més, existixen puestos, principalment
en la ciutat de Valencia y comarques de la cantornà, a on està present el parlar
"apichat", que se caracterisa per pronunciar una "ch" en conte de "g" o "j" .
Ex. de "APICHAT": Jove > Chove. Viage
> Viache. Mege > Meche. Gent > Chent.
- Grup "TM":
En valencià no s'usa el grup consonàntic català
"TM", el cual duplica el sonit de la "m" ("m.m").
En Èlig se pronuncia una "m" senzilla.
Ex.: Semana (NO: setmana). Sometre (NO:
sotmetre).
- Grup "TS":
El grup "TS" no representa a un únic sonit, sino
a dos sonoritats diferents. En primer llòc se pronuncia una
"t" y a continuació la "sibilant alveolar
africada sorda" valenciana. Descripció una miqueta
críptica, de la que no fa falta dir res més, excèpte
que se trata d'una "S sorda" que "ix"
de manera natural al lligir tal cual la paraula que la conté,
ya que la articulació de la "t" condiciona
el sonit de la "s". (Vore també es lletres "S",
"SS", "Z").
Ex.: Gats. Tots.
- Grup "TZ":
El grup"TZ" no representa a un únic sonit, sino
a dos sonoritats diferents. En primer llòc se pronuncia
una "t" y a continuació una "s sonora"
representà per la "Z". (Vore també
es lletres "S", "SS",
"Z").
L'us del grup "TZ" està restringit a
us pòques paraules valencianes, ya que es sufixos "-itzar",
"-itzat", "-itzada", etc..., son catalans,
mentres que "-isar", "-isat", "-isà",
etc..., son es que correspònen a la Llengua Valenciana,
ya que en valencià en es paraules formaes per
estos ùltims sufixos no se pronuncia ninguna "t",
sino només la "s sonora".
Ex.: Dotze. Tretze. Setze (casos en es que se pronuncia
la "t" del grup "TZ").
Cotisar (NO:
cotitzar). Realisat (NO: realitzat). Analisà
(NO: analitzada).
- Es lletres "S",
"SS" y "Z":
La lletra "S" pòt tindre un sonit "sort"
o un atre "sonor".
La lletra "SS" té sempre un sonit "sort".
La lletra "Z" té el matex sonit que la "S
sonora".
El sonit de la "S sorda" és el matex que el de
la "s" castellana.
La sonoritat de la "S sonora" (el matex que
té la "Z" valenciana), no existix en el castellà
actual. Se podría definir com el sonit de la "S
sorda" al que se li dona una vibració en la llengua paregúa
a la que ésta fa al pronunciar el sonit de la "d"
(posant la llengua més a dins que cuan se pronuncia la
"d").
La "S" tindrà sonit "sort" cuan apareix a principi y final de paraula, y en mig d'ésta si va darrere d'una consonant.
Si la "S sorda" se tròbâ entre dos vocals
s'ha d'escriure "SS" (excèpte cuan va darrere
d'un prefix llatí o grec que acaba en vocal (pre-, bi-,
a-, etc...) a on només s'escriu "S").
La "S" tindrà sonit "sonor" cuan apareix entre
dos vocals en mig de paraula (exceptuant lo que s'ha dit ans
respècte as prefixos). La "S sonora" a principi de paraula o en mig d'ésta darrere de consonant se representa per "Z".
Ex. sorda: Sardina. Fregassa. Asilabic. Bisimetría.
Pensar. Taules.
Ex. sonora: Casa. Posar. Zona. Quinze.
La pronunciació ilicitana distinguix clarament
entre "S" sorda y sonora, còsâ que no
passa en atres puestos de la Comunitat Valenciana.
- La lletra "Y":
La lletra "Y" en sonit consonàntic de "ll"
no està reconegúa actualment per la catalanista
AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), encara que si
hu està per la valencianista RACV (Real Acadèmia
de Cultura Valenciana).
Axina, pa representar en cèrtes paraules el so "ll",
es valencianistes fan servir la lletra "Y" y es catalanistes
la "J" (encara que la "J" representaría
en la seua grafía a més d'una sonoritat diferent).
L'exclusió de la "Y consonàntica"
de l'Idioma Valencià és un element desnaturalisaor y
catalanisant de la Llengua Valenciana, ya que el català
no té la pronunciació "Y consonàntica"
valenciana (similar a la castellana).
Per atra part, la conyunció copulativa "Y"
està present en el valencià escrit desde fa sigles.
Ex.: Tu y yo anem junts a fer la faena (NO:
Tu i jo anam tots plegats a fer la feina).
Ya li han posat
al meu yayo l'inyecció (NO: Ja li han posat al meu
iaio/avi l'injecció).
(Punchar aquí
pa llegir l'articul: "La A.V.L. oficializa ilícitamente
una normativa ortográfica catalanizadora (distinta a
las Normes de Castelló)").
2004
© Valencià d'Èlig
-
Senyes Fonètiques del Valencià d'Èlig.