"Caracteristiques fonètiques del Valencià d'Elig"

Critèris llingüistics aplicats en esta web

(En negreta pronunciació ilicitana)

1) En es paraules en es que una vocal ubèrtâ pòrtâ just darrere d'ella una "a" àtona, la "a" tendix a semblàsse a la vocal ubèrtâ precedent (cas conegut com "armonía vocalica").
 Ex.: Tèrrâ > la "a" mescla el seu so en el de la "e ubèrtâ".
       Dònâ > la "a" mescla el seu so en el de la "o ubèrtâ".
 
2) Cambit ocasional de "e" sense acentuar en "i" en presència de consonant palatal.
 Ex.: Naixement > naximent. Genoll > ginoll. Eixir > ixir. Llegir > lligir. Renyó > rinyó.
 
3) La "o" d'es adjetius possessius dèbils "mon, ton, son, mos, tos y sos" se pronuncia "u". (Possessius usats exclusivament en algunes relacions de parentesc).
 Ex.: (Mon > mun) pare. (Son > sun) germà. (Ton > tun) cosí.
       (Mos > mus/muns) fills. (Tos > tus/tuns) pares. (Sos > sus/suns) germans.
 (vòre també: "Senyes Morfo-sintactiques del Valencià d'Elig")
 
4) El pronòm nèutre "ho", segons la seua posició, se pronuncia com "hu" o com "-o".
 Ex.: Ell (ho > hu) ha dit. Yo no (ho > hu) vec possible. No (m'ho > m'hu) crec.
       Mírao tú primer. Està posànto dintre del caxó.
 
5) En el vèrb auxiliar "haver" la primer persona singular "he", la primera plural "hem" y la segona plural "heu" se pronuncien respectivament "ha", "ham" y "hau".
 Ex.: Yo ha vist com fugía (NO: yo he vist com fugía).
       Mosatros ham dut es dines (NO: Nosatres hem dut els diners).
       Vosatros hau quirdat ans (NO: Vosatres heu cridat ans).
 
6) La "r" a final de paraula se pronuncia clarament. Pero en es infinitius davant d'enclítics se dexa de pronunciar.
 Ex.: Menjar. Mocaor. Paper.
      Deu (fer-se > fésse) el dinar. Millor (anar-se'n > anàssen) enjorn que tart.
 
7) El grup "-ix" se pronuncia nomes "-x". A on "-x" té un so similar al so "sh" de la paraula inglesa "shine" o la "ch" de la paraula francesa "chemise".
 Ex.: Caixa > caxa. Peix > pex. Baix > bax.
 
8) Com en el Valencià general, pronunciació palatal d'es formes verbals incoactives.
 Ex.: Patisca > patixca. Reunisca > reunixca. Resistisca > resistixca.
 
9) Caigúa de "d" intervocálica.
 Ex.: Nadal > nal. Llaurador > llauraor. ¿Com hau (quedat > queàt)?
 
10) La terminació "-ada" del participi femení singular se pronuncia "-à".
 Ex.: Cremada > cremà. Trencada > trencà. Este cuadro (m'agrada > m'agrà).
 
11) La lletra "g" darrere de consonant nasal se pronuncia com "k".
 Ex.: Fang > fanc. Sang > sanc.
 
12) La lletra "d" al final de paraula se pronuncia com "t".
 Ex.: Fred > fret. Nòrd > nòrt. Vèrd > vèrt.
 
13) Se pronuncia la "t" en es grups finals "-lt", "-nt" (supòstament omessa en atres llòcs de la provincia d'Alacant).
 Ex.: Malalt. Molt. Pensant. Menjant.
 
14) Perdua de la "n" en el grup final "-rn".
 Ex.: Carn > Car. Forn > For. Enjórn > Enjór.
 
15) Pronunciació com "ll" de la "y consonantica".
 Ex.: Yo soc ilicità. ¿ Ya te'n vas ?. El meu yayo es éxe.
 
16) Diferent pronunciació de la "b" y la "v".
 (Vòre: "En relació as Consonants Valencianes")
 
17) Diferent pronunciació de la "s sonora" y la "s sorda".
 (Vòre: "En relació as Consonants Valencianes")
 
18) Pronunciació diferencià de tots es fonèmes "sibilants sonors":
(G)ent/(J)ove/Me(g)e/Pla(j)a.
Tre(tz)e.
Cami(s)a/(Z)ero.
Pla(ts).
Pei(x).
(Ch)ufa.
 (Vòre: "En relació as Consonants Valencianes").
 
 

LEXIC y EXPRESIONS utilisàes en Elig
 
 
 

 
 

---

2004 © Valencià d'Elig

---