"Valencià d'Elig. Llengua Matèrnâ. Llengua d'es Antepassats ilicitans"

 La llengua Valenciana d'Elig es la llengua matèrnâ d'es ilicitans que durant sigles l'han gastat de manera primordial y cotidiana.
 Se trata d'una llengua Valenciana en certs particularismes respècte a la parlà en atres puestos de la Comunitat Valenciana.
 Estes diferències y particularitats han aplegat a ser interpretàes per alguns valenciaparlants ilicitans (enganyats per la propaganda catalanista), com malformacions del "corrècte" Valencià; algo que ha donat pèu a desafortunàes expresions del tipo: "en Elig se parla mal el Valencià", o paregúes.
 Si be hay casos en es que axó podria ser cert, degut al fòrt proces de sustitució y corrupció llingüistica que en es ultims decènis està patint el Valencià autòcton d'Elig, no es menos cert que en moltes ocasions lo que realment s'està apuntant com "mal parlat" son senyes pròpies de la particular manera de parlar ilicitana, que son el resultat d'una evolució llingüistica centenaria y que tenen una llarga tradició escrita o parlà en Elig.
 Ademes, hay moltes senyes que manté el Valencià d'Elig que son formes tradicionals y antigües del parlar valencià, es quals s'han perdut en atres puestos de la Comunidat Valenciana.
 
 Per desgracia, no tot el mòn "ilustrat" compartix la matexa sensibilitat y critèri. Desde fa us anys estem veént com el nacionalisme catalanista infiltrat dintre de diferents administracions y institucions culturals y educatives valencianes trata d'impòndre a la llengua Valenciana una norma unificaora artificiosa de caracter catalanista, que no se correspòn en la pluralitat llingüistica valenciana y que obeíx més a motivacions politiques del nacionalisme catalanista ("països catalans"), que a la realitat llingüistica de la societat valenciana.
 Diénto d'un atra manera: pretenen que la gent "parle" ajustantse a us normes catalanistes, que no tenen res que vòre en la manera de parlar pròpiâ valenciana, en conte de desarrollar us normes que s'ajusten a la manera natural y tradicional de parlar d'es valencians.
 Evidentment, si "mestres" y "professors" catalanistes (y catalanisants) mos diuen as "no ilustrats", una y atra vòltâ, que estem parlant "mal" el Valencià y que tenim que depèndre el Valencià "cult" y "corrècte" (el Català, segons ells), hay moltes probabilitats de que desarrollem un sentiment de culpa y inferioritat davant del supòst "analfabetisme parlat" que mos adjudiquen y que presionats per l'insistent y repetitiu mensaje d'aplegar a exa teòrica "purea" (catalana) de l'idioma, acabem abandonant la llengua matèrnâ de mosatros a favor d'un atra forastera que no mos es pròpiâ.
 Dita sustitució llingüistica anti-natura podria ilustràsse dient que seria com si a algú se li diguera que té que canviar a sa mare per una dònâ forastera y desconegúa que mai li ha cuidat y que mai s'ha preocupat d'ell.
 
 Per tant, en conte d'avergonyímos per parlar la particular llengua Valenciana d'Elig y sustituir es seues formes autòctones per atres estranyes o forasteres, deuríem de sentímos orgullosos de tindre, gastar y potenciar una llengua Valenciana en senyes pròpies y particulars que son l'essencia intima de l'identitat d'es ilicitans.