1) Es articuls definits masculi
y femeni plural "els" y "les" se reduixen
a una unica forma "es".
Ex.: Es bòus y es vaques ixen as corrals
(NO: Els bòus y les vaques ixen als corrals).
El coche d'es chics y
d'es chiques (NO: El coche dels chics y de les chiques).
Encara que s'utilisa l'articul "les" p'a dir
es hòres: Les dos. Les huit y mija.
2) Es articuls indefinits masculi y femeni plural "uns"
y "unes" se reduixen a una unica forma "us".
Ex.: Vindran us hòmens y us dònes
(NO: Vindran uns hòmens y unes dònes).
Axó es d'us chics y
lo atre d'us chiques (NO: Aixó es d'uns chics y lo
atre d'unes chiques).
3) Com en el Valencià general se gasta l'articul masculi
singular "el" en conte de la forma antigua "lo" (hui en dia minoritaria).
Ex.: El pòrt de Santa Pola (NO: Lo pòrt
de Santa Pola). El carrer (NO: Lo carrer).
Axó hu diu tot el mòn
(NO: Aixó ho diu tot lo mòn).
4) Com en el Valencià general, us del pronòm
nèutre "lo".
Ex.: Ha fet lo pijor que poía fer. Lo curios
de l'assunt. Lo que volía dir.
(NO català: Ha fet el pitjor que podía fer. El
curios de l'assumpte. El que volía dir).
5) Presencia (y certa omissió) del pronòm
adverbial "en <-> ne".
Ex.: Me'n vaig a ma casa. ¿ Te'n pòse
una miqueta ? Pòsâne. ¿ En vòls més
?
¿ Vòls
més ? Pòsâ.
6) Al contrari que en castellà es pronòms
"me" y "te" van davant del pronòm
"se".
Ex.: Me s'ha dit. Me se cremà el sopar. Te se
fa vergonya. Te se pergué per ahi.
Encara mos se farà
de día. Per ahi vos se trencarà el coche.
7) Manteniment de la forma plena d'es pronòms
dèbils davant del vèrb.
Ex.: Me pòrtâ el dinar. Se pentina. Mos
vòlen molt.
(NO: Em pòrtâ
el dinar. Es pentina. Ens vòlen molt).
8) Manteniment de la forma plena d'es pronòms
dèbils darrere del vèrb.
Ex.: Òbrime. Òbrite. Òbrili. Òbrimos.
Obrívos. Òbrilos. Òbrilis...
(NO: Òbri'm. Òbri't.
Òbri'l. Òbri'ns. Obríu-se. Òbri'ls...).
9) Us del pronòm "lis" en determinats
casos.
Ex.: A éxos chics y a aquelles chiques pòsâlis
lo que vullguen.
Es llibres clàvalos
en dos caxes y dónalis una a estes persones.
10) Es pronòms "los" y "les"
que presenten estes formes en posició enclítica,
prenen una unica forma "es" quan van independents.
Ex.: ¿ Es claus a on es déxe ? Pòsâles
ahi. ¿ Es gòts a on es pòse ? Pòsâlos
alli.
(NO: ¿ Les claus
a on les deixe ? Pòsâles ahi. ¿ Els gòts
a on els pòse ? Pòsâlos alli).
11) Us del pronòm "se" en conte del
"li" usat en atres variants valencianes en determinats
casos.
Ex.: Se la furtà mentres dormía. S'hu
vaig dir de mati.
(NO: Li la furtà
mentres dormía. Li ho vaig dir de mati).
12) Us de la forma "mos" p'al pronòm
reflexiu de la primera persona del plural.
Ex.: Mos vòlen molt. Anémo'n. Mos hu
mengem tot. Pòrtâmos el cabaç.
(NO: Nos vòlen molt.
Anem-nos-en. Nos ho mengem tot. Pòrtâ-nos el cabaç).
13) Utilisació d'es pronòms "mos"
y "vos" p'a la funció reflexiva en conte de
la més recent "se".
Ex.: Rentevos (NO: Renteu-se). Mo'n anem
(NO: Se n'anem).
14) Demostratius del parlar ilicità:
Ex.: Aqui-Ahi-Alli (NO: Açi-(Ahi-Alli)).
Astò-Axò-Allò
(NO: Açò-Això-(Allò)).
Este-Esta-Estos-Estes
(NO el català: "Aquest-Aquesta-Aquests-Aquestes").
15) Preposició "en" p'a indicar relació
de companyía (Castellà: "con"). No se
gasta ni l'arcaica preposició "ab", ni l'artificiosa
preposició catalana "amb".
Ex.: Pa en chocolate. Me'n ixc en tu. Que agarre
en fòrçâ l'espill.
(NO el català: Pa
amb xocolata. Me surt amb tu. Que agafi amb fòrça
el mirall).
16) Us de la preposició "en", en conte
de "a" p'a el complement de llòc junt al vèrb
"estar".
Ex.: Ell no estava en casa (NO el català:
Ell no era a casa).
Demà estaré
en Muchamèl (NO el català: Demà seré
a Mutxamel).
17) Presencia (y certa omisió) de la preposició
"de" darrere del masculí singular d'alguns
adjetius de cantitat (el femení mai la pòrtâ).
Ex.: No menjes tant de boqueró. Fa molt de fret.
Fa molt temps que no el vec. Fa molt fret.
No menjes tanta
sardina. Fa molta gelor. Tinc molts cavalls.
18) Us de "p'a" en conte de "per a"
(Castellà: "para").
Ex.: Ell ha vengut p'a pintar la taula (NO: Ell
ha vengut per a pintar la taula).
El llit es p'a dormir
(NO: El llit es per a dormir).
19) Us de "mosatros" y "vosatros"
en conte de "nosatros", "nosatres", "vosatres"
o es catalans "nosaltres" y "vosaltres".
Ex.: Mosatros anirem huí. Vosatros anireu demà.
(NO: Nosatros, nosatres,
nosaltres. Vosatres, vosaltres).
20) Us de "Atre-Atra-Atres", com en Valencià
general, en conte de "Altre-Altra-Altres".
Ex.: L'atre día. Agarra l'atra cullera. Es
atres chics y es atres chiques.
(NO: Altre. Altra. Altres).
21) Us de "hay", "en hay", "hi
hay" o "n'hi hay" en conte de "hi ha"
o "n'hi ha".
Ex.: ¿ Hay dinés p'a pagar ? No n'hi
hay. (NO: ¿ Hi ha dinés per a pagar ? No
n'hi ha).
22) Perifrasis p'a formar es possessius (excepte en alguns de parentesc).
Ex.: El meu llibre. El teu pis. La seua ròbâ
(NO: Mon llibre. Ton pis. Sa ròbâ).
Es claus de mosatros (NO: Les nostres claus). La
filla de vosatros (NO: La vostra filla). El
gos d'ells (NO: Llur gos). Es tèrres d'elles
(NO: Llur terres)
("Llur" es arcaic
y nomes està present al nòrt de Catalunya).
En canvi, sí es habitual usar es possessius dèbils
en algunes relacions de parentesc:
(Mon > mun) pare.
(Son > sun) germà. (Ton > tun)
cosí.
(Mos > mus/muns)
fills. (Tos > tus/tuns) pares. (Sos
> sus/suns) germans.
23) La terminació "-ista" no varía
en funció del gènere.
Ex.: Este chic es periodista (NO: Este chic es
periodiste).
El seu pare es
futbolista (NO: El seu pare es futboliste).
24) Com en el Valencià general, no existix gènere
femení p'al numeral "dos".
Ex.: Yo aní dos vòltes (NO el català:
Jo vaig anar dues vegadas).
25) Construcció d'es oracions impersonals en "se"
y de manera perifrastica en "diuen".
Ex.: Se sap que la tèrrâ es reóna.
Diuen que demà plourà.
(NO el català: Hom
sap que la tèrra es redona).
26) Com en el Valencià general, pronunciació
de la "n" etimològica en el plural de paraules
que no la tenen en el singular.
Ex.: Hòme-hòmens. Fadri-fadrins. Sermo-sermons.
Marge-margens.
27) Com en el Valencià general, repulsió
a la pronunciació del so "r" en dos silabes
consecutives d'una paraula.
Ex.: ¿ No vòls pendre res ? (NO:
¿ No vòls prendre res ?).
Pòts pèdre
es dines (NO: Pòts pèrdre els diners).
28) Alternacia d'es formes plenes y apocopàes
d'es numerals femenins "primer/primera", "segon/segona"
y "tercer/tercera".
Ex.: La primer vòltâ que anà /
La primera vòltâ que anà.
La segon festa
d'enguany / La segona festa d'enguany.
La tercer moto
que han furtat / La tercera moto que han furtat.
Senyes verbals:
29) Convivencia del passat
sintètic y analitic (perifrastic). Si be l'analitic (perifrastic),
p'a la primera persona del singular, sòl ser més
freqüent que el sintètic.
Sintètic /
Perifrastic
Ex.:Me'n aní enjorn
= Me'n vaig anar enjorn.
Te'n anares enjorn
= Te'n vas anar enjorn.
Se'n anà enjorn
= Se'n va anar
enjorn.
Mo'n anarem enjorn
= Mo'n vam anar enjorn.
Vo'n anareu enjorn
= Vo'n vau anar enjorn.
Se'n anaren enjorn =
Se'n van anar enjorn.
30) Preponderancia de la
forma velarisà (v) en es presents de subjuntiu d'es vèrbs
"haver" y "vòre".
Yo haiga, tu haigues, ell haiga, mosatros haigam, vosatros
haigau, ells haiguen (v).
(Yo haja, tu hages, ell haja, nosatres hajam, vosatres
hajau, ells hagen).
Yo vega, tu vegues, ell vega, mosatros vegam,
vosatros vegau, ells veguen (v).
(Yo veja, tu veges, ell veja, nosatres vejam, vosatres
vejau, ells vegen).
31) Us d'es desinències
"-am", "-au" de la primer y segon persona
del plural del subjuntiu y imperatiu d'alguns vèrbs,
en conte d'es més recents "-em", "-eu".
Ex.: No crec que pugau anar. Tingam paciència.
(NO: No crec que pugueu
anar. Tinguem paciència).
32) No hay concordancia
del participi passat en el pronòm acusatiu de tercera
persona.
Ex.: Esta cançó la ham sentit ans
(NO: Esta cançó la hem sentida ans).
Aquelles dònes
no es havia vist mai (NO: Aquelles dones no les havía
vistes mai).
33) Us del vèrb "deure"
com auxiliar p'a formar el condicional d'obligació. En
certa alternancia en es vèrbs "haver" y "tindre".
Ex.: Deuríeu de fer lo que vos han dit.
Hauríeu
de fer es còses com Deu mana.
Tendríeu
que fer es còses millor.
34) Alternancia dels vèrbs
"deure", "haver" o "tindre" p'a
la construcció verbal castellana "tener que".
Ex.: Deus de fer el sopar. Deuen de portar el llit.
Tens que fer el
sopar. Tenen que portar el llit.
Has de fer el sopar.
Han de portar el llit.
35) Us d'es vèrbs
"ser" y "estar" com en Valencià general
y no com en català.
Ex.: Ya estic en casa. Ell estava content.
(NO el català: Ja
sòc a casa. Ell era content).
Ha segut un chic.
Ha segut el quint.
(NO el català: Ha
estat un noi. Ha estat el cinqué).
36) Us d'es infinitius "tindre",
"vindre" y "valdre" en conte de "tenir",
"venir" que parex son usats en us poquetes poblacions
alacantines y en llengua catalana.
Ex.: Deu de tindre amics. ¿ Sas si vòl
vindre demà ? El pis té que valdre molt més.
(NO: Deu de tenir amics.
¿ Saps si vòl venir demà ?).
Ocasionalment, en enclítics, existix l'alternancia "tindre/tenir", "vindre/venir": Tíndrelo/Tenílo. Víndrete'n/Veníte'n.
37) P'a la segon persona
del singular del present d'indicatiu del vèrb "ser"
("esser" en català), se gasta "eres"
y no el català "ets". Y p'a la del vèrb
"saber" s'utilisa "sas" en conte de "saps".
Ex.: Tú eres ilicità. ¿ Eres de
Santa Pola ? (NO: Tu ets ilicità. ¿ Ets de
Santa Pola ?).
Tú hu sas millor
que ell. ¿ Hu sas ? (NO: Tu ho saps millor que ell.
¿ Ho saps ?).
38) Com en llengua valenciana general pronunciació palatal y sense "e" d'es formes verbals incoactives.
Ex.: Que yo patixca. Reunixca. Resistixca.
(NO: Que yo pateisca/patisca.
Reunisca. Resistisca).
39) En conjugació verbal, no existència de la "i" sense acentuar que en certs temps verbals la normativa introduix entre dos vocals.
Ex.: ¿ Que veéu vosatros ? (NO: ¿
Que veiéu vosatres ?).
Ell no féa
cas (NO: Ell no féia cas).
40) Com en el valencià general us de “segut”, participi del verp “ser”.
Ex.: ¿ Que ha segut ? (NO: ¿ Que
ha sigut ?).
Ha segut una chiqueta
(NO: Ha sigut una chiqueta).
41) Tendència a pronunciàsse
com "e" la "i" sense acentuar del condicional
del vèrb "tindre".
Ex.: Tú tendríes <-> tú
tindríes. Ells tendríen <-> ells
tindríen.
42) P'a la primer persona
del singular del present d'indicatiu del vèrb "vore"
se gasta "vec" y no "veig".
Ex.: Yo vec molta gent (NO: Yo veig molta gent).
LEXIC
y EXPRESIONS
utilisàes en Elig
2004
© Valencià d'Elig
-
Senyes Fonètiques del Valencià d'Elig.