"Orige de la
Llengua Valenciana"
- INTRODUCCIO.
- 1ª Part. Es mosarabs y
la continuitat d'es seues llengües romances.
- 2ª Part. La tornà
d'es exiliats mosarabs valencians y la seua llengua romanç
valenciana.
- 3ª Part. Llengua Balear:
caracter "oriental" y "parlar salat".
- 4ª Part. Llengua Valenciana,
orige y evolució diferent y separà de la Catalana.
- INTRODUCCIO.
Desde antíu, per part d'es institucions politiques
y culturals catalanes, s'ha tengut interes en considerar a la
llengua Valenciana com a un dialècte del Català,
hasta aplegar a dir huí en dìa que el Valencià
es Català y que el seu nòm verdader es "llengua
Catalana" y no "llengua Valenciana". (Punchar
aqui
p'a conextre més sobre el posicionament catalanista de
la A.V.L. en lo que fa al nóm y la naturalea de l'idioma
Valencià).
Es evident que certs interesos catalanistes puraments politics
(y econòmics), concretats en presions al govèrn
central espanyòl, junt a fòrtes y continuàes
campanyes propagandistiques, intenten introduir en la ment de
tots es valencians y espanyòls la falsa idea de que l'idioma
Valencià es el matex que el Català. La finalitat
ultima de tot axó sería l'unificar llingüisticament
as valencians com a catalans, p'a, en un futur, poér
reclamar es territòris de la Comunitat Valenciana com a
part d'us fantasmagòrics "països
catalans" (entitat politica, social y cultural
ficticia, inventà recentment "damunt del paper"
p'es ideòlecs catalanistes y que mai ha existit en la realitat
històric-politica o socio-cultural del pòble Valencià).
Lo anteriorment comentat pren el seu corrècte sentit
al conextre que el nacionalisme imperialista català té
com a base del seu còs ideològic nacionalista la
fascistoide consigna: "UNA llengua (catalana), UNA nació
(catalana)". Per axó, traten d'amagar y presentar
com una còsâ sense sentit el que la llengua Valenciana
siga el resultat d'una evolució pròpiâ del
llatí vulgar, introduit en la peninsula p'es romans y del
que, es ben conegut, evolucionaren y naxqueren es diferents llengües
"romances" de la peninsula Ibèrica (gallec, castellà,
aragones, etc...).
- 1ª Part. Es mosarabs y la continuitat
d'es seues llengües romances.
Està demostrat que durant l'ocupació islamica
de la peninsula Ibèrica, inicià en el sigle VIII
d.C., van queàr molts poblaors hispanorromans en es territòris
governats p'es arabs. Astó va ser axina fonamentalment
per un parell de raons. No existien us mijos de transpòrt
eficaços p'a atressàr a fugir, per lo que la movilitat
de la població era molt reduía. Y també perque,
de manera generalisà, no se massacrava a la població
civil conquistà, sino que s'es dexava continuar vivint
en es seues costums sempre que aceptaren el seu sometiment com
a serfs, no donaren quefer y compliren en es impòstos y
servicis destinats a mantindre la nòvâ classe dirigent
(es musulmans). En atres paraules: es vençuts eren la ma
d'òbrâ explotà que generava la riquea que
disfrutava l'invasor islamic.
Es "mosarabs" o poblaors autòctons hispanorromans
somesos p'es arabs parlaven en llati vulgar. Este llati vulgar
conforme passava el temps anava perdent uniformitat (si es que
en algun temps la va tindre), evolucionant y diferenciantse d'us
puestos de la peninsula a atres.
La llengua mosarab parlà en una gran part d'es territòris
de l'actual Comunitat Valenciana ya participava d'us senyes que
son pròpies de l'actual Valencià, tal y com ha aplegat
a demostrar Lleopold Peñarroja en el seu llibre "El
Mozárabe de Valencia".
Com molt be apunta este autor, el problema del "mosarabisme",
a l'hòrâ d'explicar el naximent de la llengua Valenciana
a partir d'ell, es que s'identifica al "mosarab" unicament
com al "hispanorromà cristià que vivía
en térres musulmanes", sense plantejàsse que
"mosarab" en el sentit més ample de la paraula
sería "el hispanorromà, de religió cristiana
o convertit a l'islam, que vivía en territòri musulmà
y que continuava parlant la seua llengua romanç".
Axina, encara que un cert numero d'hispanorromans hagueren
segut islamisats (per la fòrçâ o no) y hagueren
dexat la religió cristiana, axó no significaría
necessariament que hagueren perdut la seua llengua derivà
del llati vulgar y parlaren exclussivament en arab.
Nomes tenim que donàmos conte lo dificil que resulta
huí en día, a pesar d'es mijos tècnics que
tenim, arrancar d'un grup social y humà el seu idioma y
sustituílo per un atre foraster. Per tant, molt més
complicat sería en aquell temps fer que es mosarabs dexaren
de parlar en romanç, més encara si tenim en conte
que musulmans y mosarabs no vivien mesclats, sino en poblacions
o ravals separats us d'atres, y en estrictes normes socials que
prohibien y castigaven es relacions entre es dos grups (tal y
com va continuar passant més tart quan es cristians reconquistaren
es tèrres musulmanes hispaniques).
En el moment de la reconquista del musulmà Reine
de Valencia per part del rei aragones Jaume I "el Conquistaor"
y es seues tròpes cristianes, sería menester preguntàmos
quina cantitat de "mosarabs" havíen en tèrres
valencianes. Evidentment no estem parlant nomes de "mosarabs
cristians", sino de tots aquells hispanorromans que continuaven
parlant romanç, encara que estigueren reconvertits a la
religió islamica (entre atres còses p'a evitar es
represalies d'es fundamentalistes islamics).
Ademes, de la matexa manera que van existir es "criptojoíos"
y "criptoislamics", (joíos o moros "convertits"
al cristianisme de cara as demes, pero que amagats, manteníen
la seua original religió hebrea o islamica), també
existiren es "criptocristians"; mosarabs que haurien
adoptat, aparentment, la religió islamica, mentres que
en secrèt continuaven practicant la seua religió
cristiana y parlant la seua llengua romanç. Es lògic
pensar que tots exos "criptocristians" "reconquistats",
tornaríen per mig d'una nòvâ "conversió"
a la seua original religió cristiana, omplint el numero
de persones de parla mosarab entre es cristians d'es tèrres
valencianes.
- 2ª Part. La tornà d'es exiliats
mosarabs valencians y la seua llengua romanç valenciana.
Tots es indicis apuntens a que molts d'es que vingueren
en es tròpes de Jaume I y es seus prohòmens, fòren
"mosarabs" valencians que havíen fugit temps
arrere a territòris mès al nòrt peninsular
y que ara, reclutats com a soldats, tornaven as seus llòcs
d'orige, reintroduint la matexa llengua romanç que ells
o es seus antepassats parlaven quan vivien alli, y per tant, sumantla
a la d'es "mosarabs de llengua" (cristians o no) que
havien queàt en exos territòris.
Axó aclariría per qué el Valencià
presenta actualment fòrtes caracteristiques diferenciaores
davant del "Català oriental" parlat en
la "Catalunya Vella". Algo que segons es teoríes
catalanistes no deuría de ser axina, ya que estes teoríes
afirmen que van ser catalans de parla "oriental"
es que majoritariament repoblaren l'antíu Reine de Valéncia
durant la "reconquista".
L'explicació a esta contradicció sería
que junt a aragonesos, navarros y atres nacionalitats que poblaren
el Reine de Valéncia, no eren realment catalans orientals
es que conformaven la majoría d'es tròpes que vingueren
en Jaume I, sino que éstes estaríen formàes
per una gran cantitat de mosarabs valencians que temps arrere,
havíen fugit al nòrt y noroest peninsular buscant
refugi en tèrres cristianes y que bax la presió
demografica, la falta de llaços familiars y mijos p'a la
subsistencia en aquelles tèrres nortenyes, tornaven ara
com a repoblaors cristians (sense l'etiqueta de mosarabs), parlant
el seu romanç valencià original, diferent del "Català
oriental".
Es catalanistes, tratant de donàli una explicació
as marcàes diferencies existents entre l'idioma Valencià
y el "Català oriental" quan segons es
(infundàes) teoríes catalanistes deuría ser
tot lo contrari, argumenten que el "Català oriental",
en aquell temps, encara no havía desarrollat es caracteristiques
diferenciaores en el Valencià. Per lo que imaginen que
es repoblaors catalans en epoca de "reconquista" parlaríen
una llengua Catalana en caracteristiques similars as de l'idioma
Valencià actual.
No obstant existixen una serie d'evidències que apunten
a que axó no era axina, y que l'idioma Valencià
y el "Català oriental" ya estaven clarament
diferenciats en temps de la "reconquista".
En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de
la llengua Balear, que té certes caracteristiques similars
as del "Català oriental", al matex temps
que presenta la caracteristica particular del "parlat salat"
de manera generalisà en totes es isles de l'històric
Reine de Mallòrcâ.
- 3ª Part. Llengua Balear: caracter
"oriental" y "parlar salat".
La "reconquista" del musulmà Reine d'es
Mayorques per part de la Corona d'Aragó se va fer casi
al matex temps que la feta per esta matexa corona al Reine de
Valéncia (sigle XIII). Es un fet relativament ben documentat
que la majoría de soldats cristians que participaren en
la conquista d'es Balears fòren catalans orientals o occitans,
circumstancia que en ningun cas vòl dir, tal y com hu acredita
la documentació històrica, que el Reine d'es Mayorques
dexara de tindre la seua població autòctona anterior
a la conquista.
Si be hui en día en Catalunya la senya del "parlar
salat" està reduía a certes parts de la provincia
de Girònâ, es un fet que esta caracteristica estava
un pòc més escampà per tota la "Catalunya
Vella" (y Rosselló frances) durant la Baxa Edat Mija,
tal y com hu confirmen es numerosos topònims "salats"
que esguiten la geografía catalana, aplegant inclus a l'orient
lleidatà y al nòrt tarraconenc.
Axina, se podría considerar que la senya del "parlar
salat", hui en día desaparegúa casi per complet
de Catalunya, y que se tròbâ viva en tòtes
y ca una d'es isles Balears, es el resultat de l'introducció
de dita caracteristica en epoca de "reconquista" o,
inclus, anterior a ésta; més que d'una aparició
espontanea posterior, producte d'una evolució separà
y estranyament similar de la llengua Balear en estes tres isles
o territoris, tan distants y aislats entre si.
¿ Y es caracteristiques "orientals"
que actualment té la llengua Balear en ca una d'es isles
?
¿ Van ser éstes introduíes en temps
de "reconquista" ?
Si fem cas as suposicions d'es catalanistes que diuen que
en epoca de "reconquista" el "Català
oriental" encara no havía desarrollat es seues
diferències en l'idioma Valencià, deuríem
supondre igualment que, en aquells temps, la llengua Balear tindría
una gran similitut en la d'es valencians (sense senyes "orientals"),
junt al ya mencionat "parlar salat". O siga, semblaría
ser un "Valencià salat".
No obstant, en l'actualitat, la llengua Balear es de marcat
caracter "oriental", caracteristica que com ya
s'ha dit, no tenía la llengua Valenciana ni en es seus
inicis.
Parex molt pòc lògic que exe supòst
"Valencià salat" (sense caracteristiques
"orientals") d'es Balears evolucionara separadament
en es tres isles hasta aplegar a una solució "oriental"
similar. Coincidir tres territoris aislats, en la mar p'en mig
y en distancies més que considerables entre ells, no es
una possibilitat molt realista.
Per atra part, si s'argumentara que el "Català
oriental" va ser introduit en es Balears quan éste
ya presentava es seues caracteristiques actuals, o siga, en posterioritat
a la "reconquista" (algu deuría explicar "còm"
y "quàn"), deuríem considerar que davant
d'una sustitució d'exe calibre també haguera desaparegut,
ademes d'es caracteristiques "avalencianàes"
(no "orientals") de la llengua Balear, el matex
"parlar salat", ya que p'a l'epoca en que la sustitució
s'haguera realisat, el "parlar salat" en Catalunya estaría
ya en desus y no s'haguera pogut "exportar".
Per tant, lo més creible es considerar que es senyes
de "Català oriental" van ser introduíes
en la llengua Balear en epoca de "reconquista", lo matex
que el "parlar salat" y que per tant, en aquella epoca,
sigle XIII, el "Català oriental" parlat
en Catalunya ya mostrava es seues caracteristiques peculiars y
diferenciaores davant de l'idioma Valencià.
Si, tal y com es catalanistes vòlen fer creure, el
Reine de Valéncia va ser repoblat majoritariament per catalans
d'es condats catalans (huí en dia "Catalunya Vella"),
a on se parlava "Català oriental" y tenint
en conte que en aquella epoca el "Català oriental"
ya mostrava es caracteristiques pròpies que el caracterisen
y diferencien davant de l'idioma Valencià, lo lògic
haguera segut que es valencians parlaren huí en día
una llengua Valenciana de marcat caracter "oriental"
y inclus que, per lo menos, conservaren testimònis escrits
d'un medieval "parlar salat" en alguna d'es comarques
valencianes (1). Com astó
no es axina, y la llengua Valenciana no ha tengut, ni en es seus
origens, el caracter "oriental" del Català,
es més que evident que ni de la llengua Catalana,
ni d'aquella gent que la parlava, va poér ixir l'idioma
Valencià, ni repoblàsse majoritariament es tèrres
valencianes.
(1) Existixen actualment dos pòbles
al nòrt de la provincia d'Alacant (Tarbena y Vall de Gallinera),
en caracteristiques de "parlar salat" en el parlar de
la seua gent. No obstant, l'assunt s'aclarix al conextre que estos
pòbles, una vòltâ van ser expulsats en el
sigle XVII es moriscos que es habitaven, van ser repoblats per
mallorquins y que per tant l'orige del seu parlar no te res que
vòre en la "reconquista" Valenciana del sigle
XIII.
- 4ª Part. Llengua Valenciana, orige
y evolució diferent y separà de la Catalana.
La llengua Valenciana es el resultat de la fusió
de la llengua romanç "mosarab-valenciana" autòctona,
(parlà en tèrres valencianes per una població
hispanorromana somesa, que poía ser de religió cristiana
o islamica), en es diferents llengües romances que dugueren
es repoblaors cristians en epoca de "reconquista" y
entre es que destacaría exa matexa llengua romanç
"mosarab-valenciana".
Axó sería possible degut a que gran part d'es
repoblaors seríen antíus mosarabs valencians o descendents
d'èstos (ara identificats unicament com a cristians), que
havent fugit en anterioritat d'es seues tèrres valencianes,
tornaven nòvâment a elles buscant us millors condicions
de vida, algo que no hauríen pogut trobar en es demograficament
saturats territòris del nòrt peninsular, a on seríen
considerats gent estranya y forastera, sense patrimòni
pròpit, ni faena digna p'a guanyàsse el quemenjar.
Este predomini llingüistic hispanorromà "valencià"
es el que propicià el desarroll d'una llengua Valenciana
en caracteristiques pròpies y ben diferenciàes as
de la llengua Catalana (de marcà arraïl occitano-provençal).
Llengua Valenciana que ya sent diferent y distinta de la
Catalana des d'es seus inicis, continuaría evolucionant
independentment a lo llarc d'es sigles, diferenciantse encara
més d'aquella.
No se pòt negar cert paregut de l'idioma Valencià
en el Català, pero el Català no ha segut mai la
llengua del Reine de Valéncia. Ademes, a l'hora d'explicar
es pareguts entre l'idioma Valencià y el Català,
s'ha de tindre ben present que el Reine de Valéncia va
ser el primer reine de la peninsula en desarrollar y tindre (en
es sigles XIV-XV), un "Sigle
d'Or" lliterari (en idioma Valencià y anterior
al Castellà). El esplendor, prestigi y influència
de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre es atres llengües
peninsulars va ser pròu gran, y més encara sobre
la llengua Catalana, que adoptà y va fer seues formes del
Valencià, algo que propicià que el Català
fòrâ ca vòltâ més semblant a
la llengua Valenciana.
La llengua Valenciana o "Valencià", ha
aplegat a l'actualitat, mantenint caracter y personalitat pròpia,
com a vehicul d'expresió natural del pòble valencià.
Y ha de reclamar y obtindre per tot axó, el rango, la protecció,
l'us y el nòm que com a idioma unic y independent se merex.
LA
LLENGUA VALENCIANA SEGONS CESAR VIDAL
(Audio WMA 1.8 MB. Cadena COPE)
Lo que incorrectament se conex com "dialècte
occidental del català" es el resultat de l'emigració
de mosarabs valencians as tèrres de Lleida en temps de
l'invasió musulmana y a la fòrtâ valencianisació
que experimentaren es comarques lleidatanes des del sigle XIV
al XVIII, per l'influència y prestigi politic-cultural
del Reine de Valéncia y la seua llengua Valenciana en exa
epoca, tal y com hu demòstrâ el magistral Ricardo
García Moya en es seus escrits:
La expansión de la lengua valenciana en Cataluña
Cuando Cataluña valencianizó su idioma
El `Villancico de las Naciones´ y el valenciano
La
lengua valenciana en el monasterio de Poblet
La
Lengua Valenciana en el País catalán
El poeta García y el chuço de Fuster
2004
© Valencià d'Elig
-
Orige de la Llengua Valenciana.