VALENCIÀ DE ELIG VALENCIANO DE ELCHE
Miscelanea Cultural
 
- Versos y Imagens.
- Estampes ilicitanes.
- Cançons Populars.  

"Cançons populars d'Elig en Valencià"

 Cançons que ham conegut per boca de la gent major. Expresió popular y festiva d'es ilicitans. Cantàes per tots, ca u a la seua manera. La majoría d'elles dins de l'estil musical de la "Habanera".
 
 Esta secció està ubèrtâ a la participació de tots aquells que vullguen aportar nòves cançons o puntualisar sobre es ya existents a traves del correo electrònic.
 
 Algunes d'es cançons pòrten enllaç a un archiu d'audio (Windows Media Audio, .wma). En la majoria de casos son interpretacions fetes fa uns anys pel magnific grup ilicità "La Tabala", que foren publicàes baix el nom "Cançons Tradicionals d'Elx", en producció de "Radio Elche" y grabàes en els estudis "Tabalet". El grup "La Tabala" el componien: José Vaello (director). Tenors: Julio López Ruiz, Elias Quiles Pina, Francisco Pastor Samper, Carlos Hernández Boix, Roque Palazón Bernal. Segons Baixos: Fernando Guillo Diez, Jesús López García, Félix González Almodovar. Guitarres: Juan García Galiana, Paquito Almarcha Segarra.
 
AVIS: Se recomana gastar un progama de descarregues (p.e.: FlashGet) p'a baixar directament al disc dur es cançons (archius d'audio .wma), en cas contrari es cançons podrien queàr a miges.

 
 
"Chè, qu'a gust"
(Grup: LA TABALA 2.72 Mb)
 
 Chè, qu'a gust,
 chè, qu'a gust,
 chè, qu'a gust,
el ratet que estem passant.
Chè, qu'a gust,
chè, qu'a gust,
chè, qu'a gust,
el ratet que estem passant.
(Final d'estribillo)
 
 Perqué vixc en la Teulera,
a lo ultim del Raval,
diuen que soc un qualquiera
y gent de gòt y punyal.
 
 Si vixquera en La Glorieta,
y vestit de senyoret,
enca fòrâ un gran borracho
se guardaría el secret.
 
 (Estribillo)
 
 Perqué me faig quatre copes,
borracho diuen que soc,
yo no faig cas de les llengües
y vaig a tope de tot.
 
 La gent es molt criticona,
en tot lo que calfa el sòl,
y encara que tu no begues
eres lo que la gent vòl.
 
 (Estribillo)
 
 Entre Maria y Jacinto,
dos novios de cap molt dur,
han format un laberinto
en un puesto pròu oscur.
 
 Y no li troben la ixía,
despues de tant de buscar,
yo dic que al passar nòu mesos
el assunt ya estara clar.
 
 (Estribillo)
 
 Perqué vixc alla en es còves,
al fondo d'un barranquet,
enfront del molí Ferrandes,
diuen que soc un pobret.
 
 Yo tinc una vedriòla,
forrà de llanda y de cinc,
en dos quinzets d'aluminio
y dos duros de Negrin.
 
 (Estribillo)
 
 Se va casar una dònâ,
en un hòme molt baxet,
que tots es amics li diuen
Pasqualet el "Rejolet".
 
 La primera nit de novios,
ell no aplegava al coxí,
y passaren mils agobios
Pasqualet y el seu "cosí".
 
 (Estribillo)
 
 La meua chocolatera,
ya fa el chocolate clar,
no se de quina manera
me la podran arreglar.
 
 El mege de cabessera,
que es d'ofici llanterner,
diu que axó es mal de vellea
y que ya no hay res que fer.
 
 Chè, qu'a gust,
 chè, qu'a gust,
 chè, qu'a gust,
el ratet que ham passat.

Chè, qu'a gust,
chè, qu'a gust,
chè, qu'a gust,
el ratet que ham passat.
 
 
(Atre tròç sense cantar:)
 
 El dilluns yo no treballe,
el dimats p'a descansar,
el dimecres p'a fer novia,
y el dijous p'a festejar,
el divendres faig es contes,
y el dissapte p'a cobrar,
y el dumenge que tinc ganes
no me dexen treballar.
 
 Chè, qu'a gust,
 chè, qu'a gust,
 chè, qu'a gust,
el ratet que estem passant.
 
 Chè, qu'a gust,
 chè, qu'a gust,
 chè, qu'a gust,
que m'esteu matant a fam.

 
 
"Ya mo'n anem"
(Grup: LA TABALA 1.38 Mb)
 
 Ya mo'n anem,
a on anem tots es anys,
a disfrutar,
la temporà del bany.
 
 Que be se viu,
que be s'està,
en la barraca,
a la vòrâ del mar.
 
 Una fa arròs y ceba,
l'atra caldero fa,
l'atra fa terongetes,
l'atra una gaspachà.
 
 Que be que se disfruta
quant estem per allí,
no contem es empenyos
que mos dexem aquí.
 
 Ya estem aquí,
la barraca plantà,
que be se viu,
que be s'està.
 
Saca un panet,
que no ha almosat,
una tomata
y farem la ensalà.
 
Saca un tròç de bonito
d'exe que hay arreglat,
saca un tròç de salchicha
y un tròç de bacallar.
 
Saca la catalana
que postres no en tenim,
saca un platet chiqueta
que ya passa el raïm.

 
 
"La manta al coll"
(Timbre de mòbil MP3. 2 Mb)
 
 La manta al còll y el cabacet,
mo'n anirem al Postiguet.
La manta al còll y el cabacet,
mo'n anirem, mo'n anirem
al Postiguet.

Arreando, chim, pam, pum.
Arreando, chim, pam, pum.
 
En un quinzet un puro,
en dos una pipa,
en tres una guitarra
y en quatre una chica.
 
  El puro p'a fumar,
la pipa p'a lloir,
la guitarra p'a tocar
y la chica p'a dormir.
 
La manta al còll y el cabacet,
mo'n anirem al Postiguet.
La manta al còll y el cabacet,
mo'n anirem, mo'n anirem
al Postiguet.
 
Arreando, chim, pam, pum.
Arreando, chim, pam, pum.
 
La barca del pexcaor
sempre fa olor de quitrà,
la dònâ del pexcaor
ya sabem quina olor fa.
 
Quan pregona cada día,
a tot el que veu passar,
"duc fresca la mercansía
p'al que la vullga comprar".
 
La manta al còll y el cabacet,
mo'n anirem al Postiguet.
La manta al còll y el cabacet,
mo'n anirem, mo'n anirem
al Postiguet. (bis)
 
 Arreando, chim, pam, pum.
 Arreando, chim, pam, pum.
 
Tròs de pà,
gòt de vi,
botifarra,
més qu'haguera.

"Marieta"
 
 Marieta vullc tocàte el cul,
- calla dimoni, calla dimoni -
Marieta vullc tocàte el cul,
- calla dimoni que yo no vullc.
 
 No se quin gust trobeu
de tocàli el cul as dones,
no se quin gust trobeu
que ca u se tòque el seu.
 
 
"Un alcalde de la població"
 
Un alcalde de la població
a Alacant un día se'n va anar.
Y perque si y perque no,
a una fonda s'entrà a dinar.
 
Volía menjar un llus
y al camarer va quirdar.
Li digué "tráigame lus"
y un quinqué li va portar.
 

 
 
"Senyoreta Anselma"
(Grup: LA TABALA 1.24 Mb)
 
 Senyoreta Anselma,
Sant Jaume ve,
díes de playa
y de pollastret.
 
 I si vòl vindre
la llevarem,
de cantinera,
de cantinera,
p'a l'aiguardent.
 
 Despues quan ya estiga
plantà la barraca
a la vòrâ del mar,
li direm a Anselma,
quan se desocupe,
que arregle el sopar.
 
 Soparem bogueta,
una ensalaéta
y us llagostinets,
y a la senyoreta,
y a la senyoreta,
un parell d'ouéts.
 
 Venim de la mar,
no pòrtem dinés,
anem a ca'l mestre,
y no hay res que fer.
 Mo'n anem a casa,
en un malhumor,
de vòre que venen,
de vòre que venen,
es festes d'Agost. (bis)
 
 
"¡ Ay, esqueròls !"
(Grup: LA TABALA 1.37 Mb)
 
Ay esqueròls,
ganduls aprovats,
aneu a banyàvos
de lo alforrat.
Mosatros huelguistes
aqui mos queém,
que tenim vergonya,
que tenim vergonya
y no traicionem. (bis)

Si hay algun patrono
que tòque el piano
vosatros balleu
y el paper de l'orso
y el paper de l'orso
vosatros fareu.
Si el gremi vos pexca,
fumareu en pipa
d'exa superior
y en quatre banastres
aneu a la rambla
que feu molta olor. (bis)

 
 
"De l'Aigua Dolça venim"
(Grup: LA TABALA 1.09 Mb)
 
 No begues molt,
que te pòt fer mal,
el nugolet
te se'n pòt pujar al cap.
 
 De l'Aigua Dolça venim,
de fémos un nugolet,
d'exa que cau en la séquia
de la fònt de Sansanet.
 
 No begues molt,
que te pòt fer mal,
el nugolet
te se'n pòt pujar al cap.
 
 De l'Aigua Dolça venim,
un nugolet m'han posat,
d'exa que cau en la séquia
que Sansanet ha portat.
 
 No begues molt,
que te pòt fer mal,
el nugolet
te se'n pòt pujar al cap.
 
 La novia no sap que fer,
no fa nomes que plorar,
perqué al novio que tenia
el volien emborrachar.
 
 No begues molt,
que te pòt fer mal,
el nugolet
te se'n pòt pujar al cap.
 
(Atre tròç sense cantar:)
 
 Doneuli la trompa al chic,
que li ha costat dos quinzets,
que se l'ha comprat sun pare
y sa mare no sap res.
 
 Ya plora el chic,
perqué li han furtat,
la trompa y fil
que sun pare li ha comprat.
 

Una canšoneta de fil y cotˇ
De les penyetes venim
Manolo el de la fonda
El tren Chicharra
El dia de l'Ascensió
La llauraora
Venim de fer herbetes
En Santa Pola
El barranc de l'Aljup
La Briala y el Cremaor
El susto ha passat
La musica La Nyòra
Un dia d'estiu
Grup
LA TABALA
No dòrgues chica guapa
Cançons tradicionals d'Elig interpretáes pel grup LA TABALA
 
Ort de Palmeres de Elig

Ort de Palmeres d'Elig

 
 

2004 © Valencià d'Elig


Estampes ilicitanas Versos e Imagens http://perso.wanadoo.es/valenciadelig/index.htm