"Consells p'a protegir y potenciar el Valencià d'Elig"
 

 Una llengua desaparex quant la gent dexa de parlàla.

 En el cas de mosatros s'han senyalat un parell de raons principals que afecten negativament la pervivencia de la llengua Valenciana parlà en Elig.
 La primer raó es el marcat proces de sustitució de la llengua Valenciana per la Castellana. Proces que s'està produint principalment per la presió social que se deriva del gran numero d'immigrants castellaparlants que han vengut a viure a Elig, en comparació a la minoria de valenciaparlants autòctons, junt a la fortâ influencia de la televisió y atres mijos de comunicació que estan majoritariament en Castellà.
 La segon raó es el proces de desnaturalisació que l'idioma Valencià ve patint dins del sistema educatiu y mijos de comunicació publics valencians, que fomenten y escampen un Català "avalencianat" que no se correspòn en la llengua Valenciana parlà de forma natural y tradicional p'es valencians.
 
 Si la gent valenciaparlant d'Elig no parla as seus fills desde chiquícos en el Valencià que parlem aqui (p'a que el deprenguen de manera natural y sense esfòrç), estarem "trencant la caéna" o continuitat del parlar ilicità en es generacions futures, es quals s'ensenyaràn a parlar nomes en Castellà, perdent per sempre la seua llengua matèrnâ, llegat històric y essencia intima d'es seues arraïls ilicitanes.
 No servirà de res que més tart deprenguen un Català "avalencianat" en l'escòlâ, perque axó, en conte de servir p'a recuperar la verdadera llengua Valenciana, lo unic que faría sería acabar de rematar l'autèntic Valencià al sustituílo per una llengua estranya y forastera, diferent a la que sempre ha parlat la gent d'Elig.
 
 Per tant es menester afrontar el problema de precarietat en el que se tròbâ el Valencià d'Elig y de manera conscient y decidía aplicar una serie de pautes que afavorixquen la pervivència de la llengua Valenciana de tots mosatros; encara que axó li puga resultar chocant a més d'uno o que en conte de paraules d'animo trobàrem la sorna y l'incomprensió inclus de persones pròximes a mosatros.

Sugerencies p'a evitar la desaparició de la llengua Valenciana:

1) El Valencià es una llengua en es matexos valors que atres llengües.

 Es menester dexar de costat la falsa idea de que el Valencià es una llengua "inferior" o de menor categoria que atres llengües que tenen un major numero de parlants. Ninguna llengua es millor, ni pijor que atra. Normalment este tipo de valoracions despectives venen per part d'una cultura colonisaóra que vòl impòndre la seua llengua y costums a un atra cultura que està dominà per la primera.

2) Abandonar el prejui de que el Valencià d'Elig es un Valencià "mal parlat".

 Es facil vòre com algunes paraules, expresions o formes de parlar que utilisem es ilicitans son diferents a atres que mos vòlen impòndre com a "corrèctes" o "cultes". En general, estes formes particulars ilicitanes llunt de ser "incorreccions" de la llengua, son el resultat d'una evolució particular de la llengua Valenciana en Elig, diferent a la que ésta ha patit en atres puestos de la Comunitat Valenciana.
 
 No resulta gens estrany que el Valencià d'Elig faça servir paraules aragoneses o castellanes, ya que una part (no totes), es dugueren es poblaors aragonesos, navarros o castellans que vingueren a Elig en la Edat Mija y d'es que molts ilicitans son descendents. L'idea de que es tèrres valencianes foren repoblàes nomes per catalans es un mit y falsetat històrica escampà pel nacionalisme imperialista català.

3) No tindre vergonya de parlar en Valencià en llòcs publics o en gent desconegúa.

 Es molt possible que persones en es que tingam que charrar sapien parlar tambe en Valencià (encara que mosatros no hu sapiam). Si en un inici mos expresem en Valencià obrirem la possibilitat a que la charraeta se faça en esta llengua. En cas de que no mos entengueren sempre tindríem l'opció de posàmos a charrar en Castellà.

4) Començar pòc a pòc, en frases curtes y escoltant més que parlant.

 En es casos en es que no se tinga costum de parlar en Valencià, sempre se pòt acomençar dient frases curtes, de manera informal, inclus en conversacions a on l'idioma predominant siga el Castellà. Pòc a pòc y segons se guanye confiança y es coneguts se vagen habituant a esta nòvâ actitut llingüistica per part de mosatros, se podrà anar incrementant l'us de la llengua Valenciana en aquells que mos puguen correspòndre.
 De la matexa manera es molt aconsellable intentar mantindre conversacions en la llengua Valenciana parlà en Elig en gent que sapiam fa us d'ella habitualment; escoltant més que parlant en cas de que no tingam molta soltura p'a parlàlo. Tambe es aconsellable intentar "descobrir", dependre y utilisar aquelles paraules o expresions ilicitanes més "genuines" que puguen estar sent desplaçàes per "castellanismes" d'us recent.
 
 Molts d'es que parlen en Castellà son de families valenciaparlants "de tota la vida" as que, per desgracia, se es ha parlat desde menuts en Castellà. Es molt recomanable cambiàse uno matex l'habit llingüistic y acomençar a parlar en Valencià en tots aquells familiars (tios, cosins, etc...) que charren en este idioma. Al principi pòt ser que dòne un poquet de vergonya y que haiga una miqueta de confusió per part de tots. Pero en un parell d'ocasions o tres que se parle en ells en Valencià la còsâ cambiarà y dexarà de ser chocant y rara.
 Haurà qui mos pregunte a qué ve este cambit d'actitut. Contestar que hui en dia saber parlar en Valencià es bo p'a trobar un puesto de treball es una manera rapida d'ixir al pas sense donar moltes explicacions a gent que pòt ser no entenguen atre tipo de raons més personals.

5) No parlar en Castellà si se pòt parlar en Valencià.

 En conversacions a on se mesclen valenciaparlants en atres que nomes parlen en Castellà, pero que entenguen el Valencià, es positiu continuar parlant en Valencià en aquells que també hu parlen, cambiant nomes a Castellà quan tingam que dirigímos a aquells que nomes parlen en exe idioma.
 Es desijable evitar que tota la conversació derive al Castellà y siga monopolisà per esta llengua.

6) Indicar as fills lo que es Valencià d'Elig y lo que no hu es.

 Es molt important indicar as fills quines paraules o expresions no son pròpies de la llengua Valenciana parlà en Elig y hu son del Català "avalencianat" que mestres y professors catalanistes ensenyen as chiquets en es escòles.
 Es aconsellable animar as fills a que no facen us d'exes "catalanisacions" en el seu parlar diari, lo que afavorirà la pervivencia del genuí parlar ilicità.

7) Parlar as fills sempre en llengua Valenciana.

 Es menester concienciàsse de que se té que parlar as fills en Valencià des del matex dia del seu naximent. S'ha demostrat que en es primers mesos de vida d'es chiquets éstos deprenen la sonoritat particular de l'idioma en el que s'es parla (fonemes), al matex temps que desarrollen es estructures mentals necessaries p'a dependre de forma inconscient y sense esfòrç l'idioma en qüestió.
 
 Se pòt donar el cas de que dins del matrimoni nomes un d'es membres tinga soltura o coneximents p'a parlar en Valencià. En exe cas deuríen plantejàse la opció, més comú de lo que se pensa, de parlàle uno en Valencià y l'atre en Castellà. Es possible que haiga gent que mos diga que el chiquet se farà un embolic, pero axo no es vitat, ya que l'experiencia ha demostrat que en estos casos es chiquets deprenen es dos idiomes en tota naturalitat y sense esforç, sabent quino es uno y quino es atre.
 
 Possiblement parlar as fills en Valencià y inculcar en ells esta matexa idea p'a que hu facen en es seus fills, es l'assunt principal y més important p'a conseguir que el Valencià d'Elig se mantinga víu, passant d'una generació a atra; algo que ha segut axina a lo llarc d'es sigles, gracies a l'us de la llengua Valenciana que han fet tots es antepassats ilicitans.

 

---

 P'a acabar, tornar a dir una vòlta més que nomes PARLANT en la llengua Valenciana d'Elig y gastàntla en tots es puestos y ocasions podrem evitar que desaparega. Transmitir oralment el Valencià d'Elig as generacions més jovens p'a que éstes, més avant, facen lo matex en es seus fills, es el punt més important a tindre en conte p'a evitar la desaparició de la llengua Valenciana.
 Escriure en Valencià bax una normativa corrèctâ es desijable, pero escriúrelo sense parlàlo nomes aprofitaría p'a que el Valencià aplegàra a convertísse en una "llengua mòrtâ" com el llatí. Per tant, PARLAR EN EL VALENCIÀ D'ELIG es la millor manera de mantindre viva la llengua matèrnâ ilicitana.