"Consells p'a
protegir y potenciar el Valencià d'Elig"
Una llengua desaparex quant la gent dexa de parlàla.
En el cas de mosatros s'han senyalat
un parell de raons principals que afecten negativament la pervivencia
de la llengua Valenciana parlà en Elig.
La primer raó es el marcat proces de sustitució
de la llengua Valenciana per la Castellana. Proces que s'està
produint principalment per la presió social que se deriva
del gran numero d'immigrants castellaparlants que han vengut a
viure a Elig, en comparació a la minoria de valenciaparlants
autòctons, junt a la fortâ influencia de la televisió
y atres mijos de comunicació que estan majoritariament
en Castellà.
La segon raó es el proces de desnaturalisació
que l'idioma Valencià ve patint dins del sistema educatiu
y mijos de comunicació publics valencians, que fomenten
y escampen un Català "avalencianat" que no se
correspòn en la llengua Valenciana parlà de forma
natural y tradicional p'es valencians.
Si la gent valenciaparlant d'Elig no parla as seus fills
desde chiquícos en el Valencià que parlem aqui (p'a
que el deprenguen de manera natural y sense esfòrç),
estarem "trencant la caéna" o continuitat del
parlar ilicità en es generacions futures, es quals s'ensenyaràn
a parlar nomes en Castellà, perdent per sempre la seua
llengua matèrnâ, llegat històric y essencia
intima d'es seues arraïls ilicitanes.
No servirà de res que més tart deprenguen
un Català "avalencianat" en l'escòlâ,
perque axó, en conte de servir p'a recuperar la verdadera
llengua Valenciana, lo unic que faría sería acabar
de rematar l'autèntic Valencià al sustituílo
per una llengua estranya y forastera, diferent a la que sempre
ha parlat la gent d'Elig.
Per tant es menester afrontar el problema de precarietat
en el que se tròbâ el Valencià d'Elig y de
manera conscient y decidía aplicar una serie de pautes
que afavorixquen la pervivència de la llengua Valenciana
de tots mosatros; encara que axó li puga resultar chocant
a més d'uno o que en conte de paraules d'animo trobàrem
la sorna y l'incomprensió inclus de persones pròximes
a mosatros.
Sugerencies
p'a evitar la desaparició de la llengua Valenciana:
1) El Valencià es una llengua
en es matexos valors que atres llengües.
Es menester dexar de costat la
falsa idea de que el Valencià es una llengua "inferior"
o de menor categoria que atres llengües que tenen un major
numero de parlants. Ninguna llengua es millor, ni pijor que atra.
Normalment este tipo de valoracions despectives venen per part
d'una cultura colonisaóra que vòl impòndre
la seua llengua y costums a un atra cultura que està dominà
per la primera.
2) Abandonar el prejui de que el Valencià
d'Elig es un Valencià "mal parlat".
Es facil vòre com algunes
paraules, expresions o formes de parlar que utilisem es ilicitans
son diferents a atres que mos vòlen impòndre com
a "corrèctes" o "cultes".
En general, estes formes particulars ilicitanes llunt de ser "incorreccions"
de la llengua, son el resultat d'una evolució particular
de la llengua Valenciana en Elig, diferent a la que ésta
ha patit en atres puestos de la Comunitat Valenciana.
No resulta gens estrany que el Valencià d'Elig faça
servir paraules aragoneses o castellanes, ya que una part (no
totes), es dugueren es poblaors aragonesos, navarros o castellans
que vingueren a Elig en la Edat Mija y d'es que molts ilicitans
son descendents. L'idea de que es tèrres valencianes foren
repoblàes nomes per catalans es un mit y falsetat històrica
escampà pel nacionalisme imperialista català.
3) No tindre vergonya de parlar en
Valencià en llòcs publics o en gent desconegúa.
Es molt possible que persones
en es que tingam que charrar sapien parlar tambe en Valencià
(encara que mosatros no hu sapiam). Si en un inici mos expresem
en Valencià obrirem la possibilitat a que la charraeta
se faça en esta llengua. En cas de que no mos entengueren
sempre tindríem l'opció de posàmos a charrar
en Castellà.
4) Començar pòc a pòc,
en frases curtes y escoltant més que parlant.
En es casos en es que no se tinga
costum de parlar en Valencià, sempre se pòt acomençar
dient frases curtes, de manera informal, inclus en conversacions
a on l'idioma predominant siga el Castellà. Pòc
a pòc y segons se guanye confiança y es coneguts
se vagen habituant a esta nòvâ actitut llingüistica
per part de mosatros, se podrà anar incrementant l'us de
la llengua Valenciana en aquells que mos puguen correspòndre.
De la matexa manera es molt aconsellable intentar mantindre
conversacions en la llengua Valenciana parlà en Elig en
gent que sapiam fa us d'ella habitualment; escoltant més
que parlant en cas de que no tingam molta soltura p'a parlàlo.
Tambe es aconsellable intentar "descobrir", dependre
y utilisar aquelles paraules o expresions ilicitanes més
"genuines" que puguen estar sent desplaçàes
per "castellanismes" d'us recent.
Molts d'es que parlen en Castellà son de families
valenciaparlants "de tota la vida" as que, per desgracia,
se es ha parlat desde menuts en Castellà. Es molt recomanable
cambiàse uno matex l'habit llingüistic y acomençar
a parlar en Valencià en tots aquells familiars (tios, cosins,
etc...) que charren en este idioma. Al principi pòt ser
que dòne un poquet de vergonya y que haiga una miqueta
de confusió per part de tots. Pero en un parell d'ocasions
o tres que se parle en ells en Valencià la còsâ
cambiarà y dexarà de ser chocant y rara.
Haurà qui mos pregunte a qué ve este cambit
d'actitut. Contestar que hui en dia saber parlar en Valencià
es bo p'a trobar un puesto de treball es una manera rapida d'ixir
al pas sense donar moltes explicacions a gent que pòt ser
no entenguen atre tipo de raons més personals.
5) No parlar en Castellà si
se pòt parlar en Valencià.
En conversacions a on se mesclen
valenciaparlants en atres que nomes parlen en Castellà,
pero que entenguen el Valencià, es positiu continuar parlant
en Valencià en aquells que també hu parlen, cambiant
nomes a Castellà quan tingam que dirigímos a aquells
que nomes parlen en exe idioma.
Es desijable evitar que tota la conversació derive
al Castellà y siga monopolisà per esta llengua.
6) Indicar as fills lo que es Valencià
d'Elig y lo que no hu es.
Es molt important indicar as fills
quines paraules o expresions no son pròpies de la llengua
Valenciana parlà en Elig y hu son del Català "avalencianat"
que mestres y professors catalanistes ensenyen as chiquets en
es escòles.
Es aconsellable animar as fills a que no facen us d'exes
"catalanisacions" en el seu parlar diari, lo que afavorirà
la pervivencia del genuí parlar ilicità.
7) Parlar as fills sempre en llengua
Valenciana.
Es menester concienciàsse
de que se té que parlar as fills en Valencià des
del matex dia del seu naximent. S'ha demostrat que en es primers
mesos de vida d'es chiquets éstos deprenen la sonoritat
particular de l'idioma en el que s'es parla (fonemes), al matex
temps que desarrollen es estructures mentals necessaries p'a dependre
de forma inconscient y sense esfòrç l'idioma en
qüestió.
Se pòt donar el cas de que dins del matrimoni nomes
un d'es membres tinga soltura o coneximents p'a parlar en Valencià.
En exe cas deuríen plantejàse la opció, més
comú de lo que se pensa, de parlàle uno en Valencià
y l'atre en Castellà. Es possible que haiga gent que mos
diga que el chiquet se farà un embolic, pero axo no es
vitat, ya que l'experiencia ha demostrat que en estos casos es
chiquets deprenen es dos idiomes en tota naturalitat y sense esforç,
sabent quino es uno y quino es atre.
Possiblement parlar as fills en Valencià y inculcar
en ells esta matexa idea p'a que hu facen en es seus fills, es
l'assunt principal y més important p'a conseguir que el
Valencià d'Elig se mantinga víu, passant d'una generació
a atra; algo que ha segut axina a lo llarc d'es sigles, gracies
a l'us de la llengua Valenciana que han fet tots es antepassats
ilicitans.
P'a acabar, tornar a dir una vòlta
més que nomes PARLANT en la llengua Valenciana d'Elig y
gastàntla en tots es puestos y ocasions podrem evitar que
desaparega. Transmitir oralment el Valencià d'Elig as generacions
més jovens p'a que éstes, més avant, facen
lo matex en es seus fills, es el punt més important a tindre
en conte p'a evitar la desaparició de la llengua Valenciana.
Escriure en Valencià bax una normativa corrèctâ
es desijable, pero escriúrelo sense parlàlo nomes
aprofitaría p'a que el Valencià aplegàra
a convertísse en una "llengua mòrtâ"
com el llatí. Per tant, PARLAR EN EL VALENCIÀ D'ELIG
es la millor manera de mantindre viva la llengua matèrnâ
ilicitana.