"Perill de desaparició del Valencià d'Elig"

 La variant de llengua Valenciana parlà p'es ilicitans a lo llarc de la seua històriâ, el Valencià d'Elig, se tròbâ en estos moments en una situació molt delicà, en gran perill de desaparició.
 Son molts es factors que afecten negativament la pervivència de la llengua Valenciana a nivell general, entre ells es més destacats son, la colonisació que desde antíu ve fent l'idioma Castellà y, molt més recentment, l'incomprensible sustitució de la llengua Valenciana per la Catalana en el sistema educatiu valencià y mijos de comunicació publics valencians (televisió, radio).

1) La colonisació de l'idioma Castellà.

 L'expansió y colonisació del Castellà sobre la llengua Valenciana (lo mateix que sobre es demes llengües minoritaries d'Espanya), es un fet històric, ben conegut, pero no per axó menos perjudicial y present.
 Encara no fa molt de temps que Elig era una ciutat, per no dir "pòble", en un numero d'habitants reduit, la majoría d'ells de families ilicitanes "de tota la vida", que utilisaven el Valencià com a llengua primordial y de diari.
 Sería a partir d'es anys 60-70 del sigle XX quant el vehinat d'Elig començaría a crexer molt rapidament degut a la fòrtâ immigració d'espanyols de poblacions castellaparlants que aplegaven a Elig buscant un puesto de treball en l'industria sabatera que s'estava desarrollant en la localitat ilicitana.
 Com a conseqüencia d'este aument de població castellaparlant, fet en un espai molt curt de temps y en cantitats molt grans (en comparació al numero d'habitants naturals d'Elig), se propicià el cambit de l'habit llingüistic tradicional ilicità. Axina, de parlar habitualment en Valencià se passà a féo en Castellà.
 Deuría de dísse que a tot axó va contribuir, y encara continua fénto pròu, l'actitut discriminaóra, inconscient o no, de molts d'estos nouvinguts castellaparlants davant de l'idioma pròpit d'es ilicitans. La falta de sensibilitat per part d'estos forasters respècte a la llengua Valenciana parlà p'es ilicitans s'ha posat moltes vòltes de manifest en expresions del tipo: "¡ Habla en cristiano !", lo que demòstrâ el grau d'intolerancia que algunes d'estes persones apleguen a mostrar per la cultura y senyes d'identitat pròpies del póble ilicità.
 Pòc a pòc, tot este tipo de frases, carregàes de mensages subliminals despectius dirigits a la llengua pròpiâ d'Elig, han propiciat que molts ilicitans de families tradicionalment valenciaparlants haiguen desarrollat una molt baxa autoestima p'es seues arraïls y per la llengua Valenciana d'es seus pares y antepassats, aplegant molts ilicitans a considerar al Valencià com una llengua "de paletos" o d'inferior categoría a la Castellana, y inclus a tindre vergonya de parlar en la seua llengua matèrnâ Valenciana.

2) La sustitució de l'idioma Valencià pel Català.

 Bònâ part d'es problemes anteriorment presentats han segut conseqüencia de la falta, a lo llarc de molt de temps, d'un marc politic que afavoríra l'us, protecció y foment de la llengua Valenciana.
 L'anterior règim politic no reconexía oficialment atra llengua més que la Castellana, per lo que el proces educatiu, cultural y administratiu sempre se fea forçosament en Castellà. Astó ha donat pèu a una concepció "monollingüista" de l'estat espanyol per part d'es castellaparlants centralistes, es quals sempre s'han caracterisat per no tindre moltes ganes de reconextre y aceptar un atra còsâ que no siga una Espanya en la que se parle unica y exclusivament en Castellà.
 En l'arribà del nòu règim democratic la llengua Valenciana passà a ser reconegúa com a llengua oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana (junt al Castellà), y, en teoría, se va posar en marcha el proces de recuperació de l'idioma Valencià. No obstant, decisions institucionals y politiques del tot inadecuàes, frut d'es convenències personals o "de partit" d'us politics plegats as interesos del nacionalisme catalanista (o venuts/comprats per éste), han fet que en conte d'ensenyàsse llengua Valenciana en es colèges, instituts o universitats, lo que alli se li clava en el cap (en calçaor) as chiquets valencians es un artificios Català "avalencianat" que no se correspòn en la corrèctâ llengua Valenciana parlà de manera ampla y generalisà en la Comunitat Autònoma Valenciana. Es catalanistes amaguen y eliminen moltissimes formes llingüistiques pròpies de l'idioma Valencià (per ser diferents as de la llengua Catalana), mentres fan estudiar as chiquets valencians us formes llingüistiques catalanes totalment estranyes a la llengua Valenciana que de forma natural es chiquets han depres d'es seus pares y entòrn social. Degut a este destrellat d'ensenyar Català en conte de Valencià, es chiquets valenciaparlants tenen moltissims més problemes a l'hora d'aprovar l'assignatura de "Valencià" que aquells que nomes son castellaparlants. Per si en tot axó no en tingueren pròu, ademes, la majoría de mestres y professors que donen "Valencià" son catalanistes politisats que se dediquen a adoctrinar as chiquets en romanços tals com que la llengua Valenciana es un dialècte de la Catalana, que catalans y valencians parlen tots "català", que tenen la matexa cultura "catalana" y que formen part de la "nació catalana" y d'es "països catalans" (proyecte fictici inventat no fa molt pel nacionalisme català). Molts chiquets valencians per culpa de la presió y maltrato psicologic d'estos mestres catalanistes y catalanisants, que vòlen félos engolir la mentira de que la llengua Valenciana es un simple dialècte de la Catalana, desarrollen un fòrt sentiment d'auto-òdi sobre ells matexos, la seua cultura y llengua Valenciana, que propicia en molts casos el que dexen de parlar en Valencià p'a féo exclusivament en Castellà.
 

CONCLUSIÓ

 Mentres que l'ensenyança del Castellà produix bilingüisme en es valenciaparlants, l'adoctrinament en llengua Catalana que se practica en el sistema educatiu valencià (y mijos de comunicació publics) lo que provoca es la confusió llingüistica y l'auto-odi d'es valenciaparlants respècte a la seua llengua matèrnâ Valenciana, (mestres y professors catalanistes escampen la mentira de que l'idioma Valencià es un dialècte del Català), de manera que el Català que s'ensenya en es escòles valencianes no aprofita de ninguna manera p'a fomentar entre es valencians l'us, el prestigi y l'autoestima respècte a la seua llengua pròpiâ Valenciana.
 
 Tenint en conte el grèu perill de desaparextre que patix la llengua Valenciana, es precis pendre consciencia de que parlar en Valencià tot lo que siga possible y transmitir oralment esta llengua as generacions més jovens (p'a que de la matexa manera la continuen parlant y transmitint as seus fills), son aspèctes primordials si desigem que la particular manera de parlar ilicitana no acabe sent una reliquia de l'històriâ.
 Per axó, també es precis que mos sintam orgullosos de la particular llengua Valenciana d'Elig y no dexàmos influir, ni per aquells que pretenen imposàmos un Castellà arrogant y excloent, ni p' es que abogant una falsa "purea" llingüistica pretenen clavàmos una forastera llengua Catalana estranya a la tradició y l'històriâ llingüistica ilicitana.