"Identitat y nòm pròpit de la Llengua Valenciana. Sigle d'Or Valencià"

  El sentiment valencià de tindre una llengua Valenciana, en nòm pròpit, diferent as demes llengües romances que havíen fòrâ del Reine de Valéncia, es una realitat que se manifestà una vòltâ finalisà la "Reconquista", per mig d'es testimònis escrits d'alguns d'es més ilustres (y ilustrats) valencians que donen bònâ pròvâ d'axó en es seues òbres.
 
 El Reine de Valéncia va ser el primer reine de la peninsula en desarrollar y tindre (a partir del sigle XIV), un "Sigle d'Or" lliterari (en llengua Valenciana y ans que el "Siglo de Oro" castellà). El seu esplendor y influència va ser considerable sobre es atres llengües peninsulars, y més encara sobre la llengua Catalana, que adoptaría y faría seues formes de la llengua Valenciana que la faríen semblarse ca vòltâ més a l'idioma Valencià.
 
 Per desgracia, desde fa ya un temps venim assistint a l'apropiació indegúa del "Sigle d'Or" valencià per part dels nacionalistes catalanistes que el vòlen fer seu, en la finalitat de donàli esplendor històric y lliterari a una llengua Catalana que no va tindre pes lliterari en exa epoca, ni posteriorment tampòc, per molt de temps.
 Per tal de conseguir es seus propòsits, es catalanistes, en tota la desvergonya del mòn han aplegat a manipular es pròpies paraules escrites d'es autors Valencians del "Sigle d'Or" y ahí a on es classics valencians havíen escrit en es seues òbres "Llengua Valenciana", es catalanistes hu han suprimit o hu han falsejat posant "llengua Catalana", en idea d'enganyar a la gent y afavorir es seus interesos propagandistics catalanistes.
 
 Per sòrt es òbres parlen per si matexa y no es dificil dexar en evidència a tots exos manipulaors que vòlen obtindre profit basantse en la mentira, la manipulació y l'engany (tal y com demòstrâ el magistral investigaor Ricardo García Moya en es seus magnifics y documentats escrits de denuncia).
 

---

 La major part de referències y imagens que se presenten a continuació han segut obtingúes del magnífic llibre "El Crit de la Llengua" de Josep Alminyana y Valles, accessible en format .pdf en la web de "Lo Rat Penat" en l'apartat "Biblioteca/llibres".

Testimònis històrics sobre el nòm e identitat de la Llengua Valenciana
(Punchar damunt d'es enllaços p'a vòre tròços d'es tèxts originals)

- Ramon Llul (1335) en el comentari expositiu de la seua òbrâ en llati "Liber amici et amati" (fulla 34v del manuscrit "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milà), diu que esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat. Per ara es la referència a la llengua Valenciana més antigua que se conéx, més encara que aquelles que fan referència a la llengua catalana:
 
 "Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...".
 
- Fra Antoni de Canals (1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traducció del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traducció de l'òbrâ a la llengua Valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana. Testimòni indiscutible de que ya en aquell temps el Valencià y el Català eren consideràes dos llengües diferents:
 
 "...perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...".
 
- Bonifaci Ferrer (1478) germà de Sant Vicent Ferrer, escrivía en l'ultima fulla de la Biblia traduía al Valencià y impresa en Valéncia:
 
 "...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del ordre de pricadors...".
 
- Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", encara que va ser impresa en Barcelona, diu:
 
 "La present elegantissima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...".
 
- Miquel Perez (1482. 1494) en es seues òbres "La imitacio de Jesuchrist" y "Vida de la Sacratissima Verge Maria" diu:
 
 "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada...".
"...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada...".
 
- Joan Esteve (1488) en la seua òbrâ "Liber Elegantiarum", diccionari Llati-Valencià, diu:
 
 "Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...".
 
- Johanot Martorell (1490) en la seua òbrâ "Tirant lo Blanch", impresa en Valencia, va escriure:
 
 "...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...".
 
- Joan Roïç de Corella (1496) en la seua òbrâ "Primer part del Cartoixa", impresa en Valencia y Barcelona, va escriure:
 
 "Acaba la primera part del cartoxa en la vida de iesus deu hi senyor nostre: trelladada de lati en VALENCIANA LENGUA: per lo magnifich hi reverend mestre Joan Roiç de Corella cavaller hi mestre en sacra theologia...".
 
- Francesch Eximenis (1507) teòlec català, en la seua òbrâ "Scala Dei", diu que traduix del Llemosí a Llengua Valenciana:
 
 "Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi en nostra LENGUA VULGAR VALENCIANA, util y molt profitos per a contemplar les coses divines".
 
- Fra Tomas de Vesach (1511) en la seua òbrâ "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu:
 
 "dita istoria...la he feta emprenptar en nostra LENGUA VALENCIANA. No curant, empero, de servar estil poetich ni modo artizat en lo arromançar si no planament e grossera, segons lo meu modo comu de parlar. E aço he fet tant per esquivar semblants modos, los quals per als religiosos no satisfan, quant encara per que moltes vegades en coses devotes y espirituals fan perdre la sentencia e la intelligencia de la istoria, especialment entre indoctes e ignorants...".
 
- Joan Bonlabi (1521), català de Tarragònâ, en la seua traducció de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la llengua Valenciana demana disculpes per no ser expèrt en ella, ya que li resulta forastera:
 
 "...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en LLENGUA VALENCIANA...".
 "...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en
 que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...".
 
(Se pòt comprovar (també en l'original) l'abundant us de la "y grega" com a conjunció copulativa en conte de la "i latina").
 
- Rafael Martí de Viciana (1574) en la seua òbrâ "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referències a la llengua Valenciana, diu:
 
 "...LA LENGUA VALENCIANA ha provado con todo cumplimiento, que la lengua Latina es muy universal por todo el mundo, y de aquella muchas otras han tomado gran numero de vocablos, y que LA LENGUA VALENCIANA es hija, y factura de la lengua Latina por derecha linea y propagacion...".
 
- Miguel de Cervantes (1547-1616), autor castellà diu en "La gran sultana" per boca d'es seus personages:
 
"...(Cadí): ¿Y cuáles son las que sabes? (Madrigal): La jerigonza de ciegos, la bergamasca de Italia, la gascona de la Galia y la antigua de los griegos; con letras como de estampa una materia le haré, adonde a entender le dé la famosa de la hampa; y si de aquéstas le pesa, porque son algo escabrosas, mostraréle las melosas VALENCIANA y portuguesa...".
 
- Lorenço Palmireno (1569), aragones de Teròl, en la seua òbrâ"Vocabulario del Humanista" equipara a la llengua Valenciana en atres del seu entòrn:
 
 "...Y aunque eso no fuese, basta ver que, si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en VALENCIANO, Italiano o Frances o LENGUA Portuguesa...".