El Valencià té
sèt sons vocalics representats nomes que per mig de cinc
lletres o simbols diferents: A, E,
I, O, U.
Es lletres "E" y "O" representen a
dos sons vocalics diferents ca una.
Es lletres "A, "I" y "U" representen
nomes a un so vocalic respectivament.
No obstant, la vocal "A", en el parlar ilicità
(y en moltes atres variants del Valencià), patix certes
variacions fonètiques (conegües com "armonía
vocalica"), que agreguen, com a minim, un parell de sons
vocalics més as sèt senyalats.
- Lletra A:
Sempre es "ubèrtâ" y en teoría
deuria sonar sempre com la "A" castellana.
Ex.: Taula. Vaca. Pa.
No obstant, degut as casos de "armonía
vocalica", hay paraules en es que la "A" (sense
acentuar), mescla el seu so en el de una "E ubèrtâ"
o una "O ubèrtâ" present en la silaba
acentuà precedent.
Ex.: Tèrrâ (A >> È).
Dònâ
(A >> Ò).
- Lletra E:
Pòt ser "ubèrtâ" o "tancà".
La "E tancà" sònâ com la
"E" castellana.
Ex.: Sequia. Hòme. Només.
La "E ubèrtâ" poseíx una
sonoritat en matiços de "A" y es més
llarga que la "E tancà" (la vocal se manté
més temps pronunciantse).
Ex.: Vèrt. Pèu. Sèrrâ
(È >> A).
La "A" en "armonía vocalica a E"
se sembla a la "E ubèrtâ", encara que
ésta ultima té un menor component de sonoritat
"A" que la primera.
Una gradació sonora entre "E" y "A"
presentaria esta classificació:
("E tancà" / "E ubèrtâ"
/ "A" en armonía "E" / "A")
- Lletra y :
La "I" se classifica exclusivament com "tancà"
y la seua sonoritat se correspòn en el de la "I"
castellana.
- Lletra O:
Pòt ser "ubèrtâ" o "tancà".
La "O tancà" sònâ com la
"O" castellana.
Ex.: Portar. Convit. Dos.
La "O ubèrtâ" té una sonoritat
en chicotets matiços de "A" y es més
llarga que la "O tancà".
Ex.: Bòu. Òbrâ. Pòble
(Ò >>> A).
Una gradació sonora entre "O" y "A"
presentaría esta classificació:
("O tancà" / "O ubèrtâ"
/ "A" en armonía "O" / "A")
- Lletra U:
La "U" se clasifica exclusivament com "tancà"
y la seua sonoritat se correspòn en el de la "U"
castellana.
Classes d'acents:
Es acents pòen ser greus
(`) o aguts (´).
Es acents greus se pòsen damunt d'es vocals "ubèrtes"
y es aguts damunt d'es "tancàes".
En la present web ademes se gasta l'acent circumflèx
(^) sobre la vocal "a" en "armonía vocalica".
(Vòre Critèris
llingüistics aplicats en esta web).
2004
© Valencià d'Elig
-
Senyes Fonètiques del Valencià d'Elig.